El primer glop de cervesa

Ja sóc a Sabadell. No instal·lada del tot encara, perquè no tinc llit, però sí que hi faig vida. És un pis preciós, al costat mateix de Sabadell-Estació, amb un menjador molt ampli, un terrat enorme i, el millor de tot, el passadís té una prestatgeria tota plena de llibres de l’Arnau, que se n’ha anat a passar una temporada a l’Argentina.

Només de veure tants llibres que no he llegit m’emociono i cada cop que hi passo per davant no puc evitar aturar-m’hi per fullejar-ne algun.[@more@]

Aquest matí m’ha cridat l’atenció un que es diu "El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs" de Philippe Delerm. És un llibre curtet, no arriba pas a les 100 pàgines, o sigui que he tingut temps de llegir-lo durant el trajecte Sabadell-Vic. Descriu, amb relats molt breus, petits plaers de la vida quotidiana com, per exemple, un diumenge al vespre, mullar-se les espardenyes o desgranar pèsols.

Haig de dir que pensava que seria un llibre un pèl diferent, potser perquè no té un fil argumental, sinó que descriu només moments, sensacions i petits detalls molt freqüents. Encara que amb la majoria d’ells no m’hi sento identificada, sovint fan que no puguis evitar un somriure de complicitat. Crec que és prou recomanable i perquè us en feu una idea, deixo el capítol que dóna nom al llibre:

"És l’únic que compta. Els altres, cada vegada més llargs, cada vegada més anodins, no proporcionen sinó una pastositat tèbia i desagradable, un embafament potiner. L’últim, potser, recobra, amb la desil·lusió d’acabar, una aparença de vigor…Però el primer glop… Glop? Tot plegat comença força abans a la gorja. Als llavis, aquell or escumós, frescor amplificada per la bromera; després, a poc a poc, al paladar, un goig velat per l’amargantor. Que llarg que sembla, el primer glop! El fem de seguida, amb una avidesa falsament instintiva. De fet, tot està dit: la quantitat, aquell ni massa ni massa poc que constitueix l’esquer ideal: el benestar que segueix, reforçat per un sospir, un esclafit de la llengua o el silenci corresponent. La sensació enganyosa d’un plaer que s’obre a l’infinit… Alhora, prou que ho sabem: el millor ja ha estat pres. Deixem el got, fins i tot l’allunyem una mica damunt el posavasos. N’assaborim el color –falsa mel, sol fred. Segons tot un ritual de saviesa i d’espera, voldríem dominar el miracle que s’acaba de produir i d’escapar alhora. Al got, hi llegim amb satisfacció el nom exacte de la cervesa que havíem demanat. Ara bé, continent i contingut ja poden anar tenint raons interminables, que ja no hi haurà res que es multipliqui. Ens agradaria guardar el secret de l’or pur, i recloure’l en fórmules. Però, davant la taula blanca esquitxada de sol l’alquimista decebut no fa sinó salvar les aparences, i beu com més va més cervesa amb menys plaer cada vegada. És un goig amarg: bevem per oblidar el primer glop.”

-[Philippe Delerm – El primer glop de cervesa]-



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: El primer glop de cervesa

  1. albir diu:

    Aquest llibre es genial,
    compte pero, no te’l llegeixis massa rapid, que s’ha d’assaborir, precisament, com el primer glop de cervesa.

    Salut i benvinguda!

    😛

  2. No se sap molt bé que has fet una molt dur, la creació de la seva bella història sobre el lloc. Llavors, quin tipus de persones que busquen feina fan la redacció de tesis per escrit o tesi d’investigació.

Els comentaris estan tancats.