Hi han dies que m'emprenyo. M'emprenyo perquè la Renfe es pensa que pot disposar del meu temps quan vulgui. M'emprenyo perquè sempre em poso mitjons massa curts i les sabates em rasquen la cama. M'emprenyo amb la profe d'inferència, que es pensa que amb el seu parlar telegràfic i les seves explicacions inintel·ligibles aconseguirem fer la pràctica. M'emprenyo amb la Moni. Perquè sí, perquè ella i jo pel messenger sempre ens emprenyem. I ens insultem. M'emprenyo amb la xarcutera, que pretén dir-me la quantitat de carn picada que he de comprar i es pensa que ho sap tot sobre la meva vida. «No ha venido hoy tu novio a ayudarte?» «Si te refieres al chico del otro día, es mi primo. Y no, mi novia no ha podido venir a ayudarme». M'emprenyo amb les iaies, que es pensen que per ser iaies he de deixar-les passar davant meu a la cua del super. Ja les deixo seure al tren, no? I ni les gràcies. M'emprenyo quan fa dos dies que no tenim aigua, en compro i em diuen «aquesta aigua has comprat? És dolenta».
Però tot i això, avui ha estat un bon dia. Tinc moltes coses a fer i molt poc temps per dedicar-me a perdre'l. M'encanta.
[@more@]
tots hi hem perdut tant temps a ca la renfe… aix…
ja no més… no tinc la més lleugera intenció de tornar a deixar bcn…