Arxiu mensual: abril de 2006

Es que sí

A tothom li agrada aconseguir el que vol, però si has hagut de treballar dur per assolir el teu objectiu, després la recompensa és molt més recomfortant, no? Això faré, doncs. He decidit que tot depèn de mi, que el … Continua llegint

1 comentari

Cambio de forma

…Y yo a vueltas con la perspectiva tú ya sabes que yo no nunca pienso yo me proyecto yo cambio de forma yo cambio de aspetcto yo cambio de forma… Cambio de forma, d’Astrud Actualització: Avui he après a fer … Continua llegint

Comentaris tancats a Cambio de forma

Conte infinit

Resulta que a en Tom i a la Mar, se’ls ha acudit la idea de crear un conte compartit. Després de que en Tom en fes un primer tros, l’ha passat a la Mar, aquesta a la Bitxo, i la … Continua llegint

1 comentari

Cursiva

I no hi ha cursives cap a l’esquerra? [@more@] Tweet

3s comentaris

M’indigno?

M’indignaria pel precari estat de la línia, pels trens antics en els que viatgem, pels horaris, pels retards, per les vagues.. m’indignaria per haver de viatjar dreta, pels preus, per les empentes per pujar i baixar, amb la gent que … Continua llegint

3s comentaris

“Quan es perdi això, s’ha perdut el país”

Crònica dels fets del 15A: Tot ha començat quan havíem d’anar al Pasternak (també anomenat Pastanaga, Espàrrec i Esparadrap). Afortunadament no hi hem anat perquè el nostre destí era a un altre lloc: El Xamfrà. Allà hem begut Moritz, hem … Continua llegint

Comentaris tancats a “Quan es perdi això, s’ha perdut el país”

Shhhhht!

Fa uns dies que vaig llegir un post que parlava del soroll a les biblioteques i la manera de fer saber a la gent que està parlant que molesta. Em va semblar una molt bona idea i vaig pensar que … Continua llegint

1 comentari

presses

Orgullosíssima de poder estar, al mateix temps, controlant com bullen els pèsols, fent un sofregit i preparant un entrepà per a l’hora de berenar. M’agrada quan he de fer totes aquestes coses ben ràpidament perquè faig tard.. i si a … Continua llegint

2s comentaris

Los aires difíciles

«Mientras el universo se contraía para caber en los estrechos límites de su cama, y Charo conjugava a gritos la forma pronominal de la segunda persona del imperativo del verbo dar, que jamás fuera tan pronominal, jamás tan imperativa como … Continua llegint

1 comentari

Ampliant el refranyer..

Primavera i refredats, sempre venen tots plegats. Avui, doncs, a dormir d’hora [@more@] Tweet

Comentaris tancats a Ampliant el refranyer..