Avui en sortir de classe plovia. No era un ruixat intens, sinó una pluja fina i molesta. No és que m’agradi que plogui, però avui em venia molt de gust. Per això me n’he anat fins a Barcelona.
No tenia paraigües ni en necessitava (tot i que si n’hagués volgut n’hagués trobat fins i tot sota les pedres..) perquè notar com mica a mica les gotes d’aigua et van regalimant pel cap és una sensació realment agradable.
M’encanta passejar pel mig dels carrers més transitats sense haver d’anar esquivant a la gent i veure com tothom intenta passar el més a prop dels edificis possible per no mullar-se.
I veure nens saltant i jugant amb la pluja, i que la seva màxima preocupació sigui arribar a casa amb les sabates prou eixutes com perquè la seva mare no els renyi massa. Quina sort!
-[Los Planetas – Parte de lo que me debes]-
[@more@]
Si no hagues d’anar enlloc no necessitaria paraiguesm si no m’importes arribar xop , tampoc….
Si que es sort, si…
Salut