Avui al tren hi havia a prop meu una mare amb els seus dos fills. La nena devia tenir quatre o cinc anys i el seu germà no gaires més. Ella duia a la falda una nina. La pentinava amb molta cura, li donava el biberó i després la ha posat al cotxet i la ha tapat bé. "Ara és hora de dormir" li ha dit.
La mare s’ho mirava amb cara de satisfacció mentre intentava que el seu fill gran, que ja feia estona que s’havia cansat de jugar amb un cotxe i un click de playmobil i es dedicava a molestar a la seva germana, s’estés quiet.
No m’agrada aquest model d’educació i no vull que, si mai arribo a tenir fills, es dediquin a jugar amb coses d’aquest tipus. No compraré una cuineta a la meva filla i no regalaré cotxes teledirigits al meu fill, per molt que a les campanyes televisives de nadal s’entossudeixin en dir el contrari.
És ara quan m’alegro que, quan de petita em regalaven una nina, la deixés en un racó per dedicar-me a fer puzzles o a pintar quaderns amb dibuixos. Gràcies per deixar-me escollir.
[@more@]