Bolero

Menjo sol tot l’hivern
t’abraço
camino aquest carrer
t’abraço
de nit em crec que et veig
escric qualsevol vers
no et podré abraçar més
t’abraço
l’abraç meu et fereix
t’abraço
me’n vaig i et dic adéu
t’abraço
estic aquí, no ho veus
t’abraço

ves, que no penso en res,
tot això que he dit
ha liat la troca.
T’abraço
Tu, tan inoportú
dius que vols algú
però que no sóc jo.
Ni t’abraço
ni no t’abraço.

S’ha de tenir paciència,
fer moltes infusions

Hi ha qui fa migdiada
però també hi ha
qui canta cançons.

Em desperto
obro els ulls
t’abraço
m’escapo de l’infern
t’abraço
no sé com perquè sí

t’abraço
estic aquí i no ho veus
l’abraç meu et fereix
t’abraço
no et podré abraçar més
t’abraço
begut i buit i encès
t’abraço
me’n vaig i et dic adéu
l’abraç meu et fereix
t’abraço

[Pomada – Bolero/ Poema d’Enric Casassas – "Jo"]

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.