Esgarrifances

Al super, la caixera i la senyora que anava abans que jo:

– Veintinueve con dieciséis
– Quant dius que és, nena?
– Vint-i-nou amb disis

I una esgarrifança recorre tota la meva esquena

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Esgarrifances

  1. dErsu_ diu:

    Com hagués dit la meva professora de japonés: Bon intent. No m’hi vaig fixar mai, però, en la seva esquena, mentres jo feia a miques la gramàtica nipona.

  2. salva diu:

    sí, una esgarrifaná, però no és molt millor això a que ni tan sols ho provi?

Els comentaris estan tancats.