Fotos amb gent que no conec (I)

De càmara, ja fa dies que no en tinc. La meva va dir prou un bonic dia de primavera. Però no em sap molt de greu.. una mica sí, clar.. però ara he vist que n’hi ha prou amb tenir amics que en tinguin.. així surts a més fotos!

Els reis d’aquest any van portar-me un parell de cds plens de fotos, i avui tot mirant-los, he decidit començar un cicle que anomenaré ‘Fotos amb gent que no conec’. I si per fortuna alguna d’aquestes persones que surten a les fotos apareix per aquí, que deixi un missatge, coi! que sempre fa gràcia.. xD

Vam parlar amb aquest parell l’11 de setembre a la cua del lavabo. I repetides vegades, que sempre eren allà! A més, ens convidaven a beure :p Fixa’t si n’hi ha de bona gent pel món..

[@more@]

1 comentari

Somnis..

De Maitena

[@more@]

1 comentari

el món és un panyuel

Ja m’havia posat a estudiar quan ha sonat una cançó molt bonica de Niños Mutantes. He pensat: oh! la posaras al blog! Engego el google, busco una frase de la cançó: "y en tus ojos la electricidad" i clico perquè em surti directament la primera pàgina que ho contingui. Aquest ha estat el resultat.
A vegades em sorprenc per les paraules que ha buscat la gent i que han acabat arribant al meu bloc.. però jo també faig créixer aquestes estadístiques.. xD [sorprenent, també, que hi hagi gent que entra a la meva web buscant ‘friquis’.. va, busqueu-ho!]

-[niños mutantes – en tus ojos]-

[@more@]

3 comentaris

Impressores

Tinc un aparell inútil. És lent i no fa el que vull. A més, em costa molts diners. La meva impressora em va costar 65 euros. Em van enredar com una xina (pobres xines també, sempre enredades.. és com allò de ‘com es fan els suecs els de suècia?’) dient-me que era molt més còmode tenir els cartutxos de tinta de color independents, de manera que quan se me n’acabés un només hauria de canviar aquell i no tots els colors. Fa dues setmanes se’m va acabar la tinta negra i vaig canviar-la (20 euros) i ara se m’estan a punt d’acabar les 3 de color. Sisi, totes tres a la vegada. Que dius.. com pot ser? si mai imprimeixo res en color?? En fi, vaig pensar que no les canviaria pas.. a 20 euros cada una és una fortuna!! Però avui em trobo amb una altra sorpresa: He de netejar els capçals perquè no m’imprimeix bé, però no em deixa perquè els nivells de tinta de color són massa baixos ¬¬ però si vull imprimir amb negre!! Doncs no.. O sigui, que tinc molta tinta negra per imprimir documents que només necessiten tinta negra, però com que no hi ha tinta de color no em deixa netejar els capçals i no puc imprimir res. Ara, només em falta que quan s’acabin del tot els de color (o s’evaporin, pq jo no utilitzo color!) deixi de funcionar definitivament, que a mi ja no em sorprendria gens. O vés a saber, potser abans ja li he fotut una coça i la he enviat a pastar fang.

P.D: El pròxim dia, posaré punts i a part.

[@more@]

Comentaris tancats a Impressores

les tardes de dimarts canvien..

Que fort que en la meva hora "lliure" del dimarts a la tarda vagi tota il.lusionada al bar de ciències esperant fer una partideta de butifarra i no hi trobi ganàpies!!
M’he dirigit cap on es posen normalment i no hi eren. Sense perdre l’esperança he acabat de donar la volta al bar, però a cada passa que feia creixia el meu desconcert: On són? Què esta passant? I es que no hi eren!
He quedat parada.. ara només em queda dir, a l’estil de la meva iaia: ‘Quan jo era jove, als ganàpies ens havíen de fer fora del bar cada dimarts!’, com si d’aquelles tardes d’eternes partides de cartes i taules plenes de birres a mig buidar hagués passat tant temps..

aish..

[@more@]

1 comentari

La buena vida – En un tiempo feliz

Mira por donde, hoy me he acordado
del cariño que tuve por tí,
casi ya se me había olvidado
mira por donde, hoy me acordé.
Resulta difícil dejar a un lado
las hermosas historias que alguna vez
formaron parte de la vida del pez
que murió por error y no supo volver
a encontrar la razón para ser tan feliz
como fué junto a tí,en un mundo mejor,
en un tiempo feliz nos quisimos los dos.
uo uo

Mira por donde hoy ya me he acordado
de cómo fue aquella primera vez.
casi ya se me había olvidado,
siempre he sido un despistado,
te habias olvidado
de que no me acordé de llamarte una vez
y dejaste de ser la preciosa mujer
que me hizo sentir en un mundo mejor,
en untiempo feliz nos quisimos los dos.
Hoy los rayos del sol me preguntan por tí
y yo sentado aquí ya no se que decir.
laraa laraa
laralalalalalaaa

perdona mi vida,
disculpame cielo,
no dejes que nunca me olvide de tí

-[La buena vida – En un tiempo feliz]-

[@more@]

1 comentari

feliz?

"Si te preguntan si eres feliz, di que a veces escuchas música"

Vaig sentir-ho ves-a-saber-quin dia a ves-a-saber-quin programa de R3, però em va agradar.

[@more@]

1 comentari

Meztuca – Tengo ganas de reír

Estoy aquí, me siento bien,
tengo ganas de reír.
¿Que más se puede pedir?

Au! i bon any a tots![@more@]

1 comentari

Coses per canviar

Les estones de tren acostumen a ser força productives, especialment quan m’oblido el llibre. Tret de les vegades que m’adormo, m’agrada anar amb tren i escoltar música i pensar en el que faig, el que no faig, el que hauria o no hauria de fer.. I a vegades escriure-ho i tot, que m’he acostumat a dur sempre a sobre una llibreta i, a part de solucionar partides de butifarra, fer sudokus i escriure llibres que vull llegir, també hi hacaben havent anotacions d’aquest tipus, que algun cop arribo a escriure aquí i tot.

[@more@]

Avui he fet una llista una llista d’aquestes històries meves, coses per canviar:

M’agradaria que quan em trobo amb algú que no em cau bé, o simplement que fa temps que no veig i ja no hi ha la confiança que hi havia hagut no hagi de fer el numeret de ‘com et va tot? què fas?…’. M’hi he trobat ja un parell d cops aquesta última setmana i no m’agrada gens. Preguntes que sovint no tenen massa interès i que només aconsegueixen respostes bàsiques ‘bé, nem fent..’. També és veritat que, quan intento no fer-ho, tinc la sensació que estic essent una mica borde amb algú que no en té cap culpa.. però potser és millor això que no pas intentar simular una complicitat que no existeix.

La mandra.. enemiga? si mes no, companya habitual. Sempre tinc la sensació que aprofito poc el meu temps.. hi ha mil coses que voldria fer!

Quan conec poc a algú he d’intentar no fer bromes sobre ell. Em refereixo als tipus de broma que faig sovint, mig rient-me de la persona en qüestió. I sovint no és que me n’estigui rient, simplement és la manera que tinc de dir segons quines coses, que la gent que no em coneix gaire pot prendre-s’ho malament. Compte!

Fa temps que no miro les notícies ni llegeixo gaire els diaris. Si no estic al dia de les coses que passen al meu voltant, com puc pensar què me’n sembla?

I prendre decisions! Em costa fer-ho. Algunes són poc importants, però d’altres no, i vull que quan en prengui una sigui ferma i tingui motius suficients per tirar-la endavant. Que no quedi només en pensaments! Igual que aquesta llista.

1 comentari

Ventana sobre la memoria

A orillas del mar, un alfarero se retira en sus años
tardíos. Se le nublan los ojos, las manos le tiemblan, ha llegado la hora del
adiós. Entonces ocurre la ceremonia de iniciación: el alfarero viejo ofrece al
alfarero joven su pieza mejor. Así manda la tradición, entre los indios del
noroeste de América: el artista que se va entrega su obra maestra al artista
que se inicia. Y el alfarero joven no guarda esa vasija perfecta para
contemplarla y admirarla, sino que la estrella contra el suelo, la rompe en mil
pedacitos, recoge los pedacitos y los incorpora a su arcilla.


-[Eduardo Galeano. Las palabras andantes]-

[@more@]

Comentaris tancats a Ventana sobre la memoria