Ja sóc a Sabadell. No instal·lada del tot encara, perquè no tinc llit, però sí que hi faig vida. És un pis preciós, al costat mateix de Sabadell-Estació, amb un menjador molt ampli, un terrat enorme i, el millor de tot, el passadís té una prestatgeria tota plena de llibres de l’Arnau, que se n’ha anat a passar una temporada a l’Argentina.
Només de veure tants llibres que no he llegit m’emociono i cada cop que hi passo per davant no puc evitar aturar-m’hi per fullejar-ne algun.[@more@]
Aquest matí m’ha cridat l’atenció un que es diu "El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs" de Philippe Delerm. És un llibre curtet, no arriba pas a les 100 pàgines, o sigui que he tingut temps de llegir-lo durant el trajecte Sabadell-Vic. Descriu, amb relats molt breus, petits plaers de la vida quotidiana com, per exemple, un diumenge al vespre, mullar-se les espardenyes o desgranar pèsols.
Haig de dir que pensava que seria un llibre un pèl diferent, potser perquè no té un fil argumental, sinó que descriu només moments, sensacions i petits detalls molt freqüents. Encara que amb la majoria d’ells no m’hi sento identificada, sovint fan que no puguis evitar un somriure de complicitat. Crec que és prou recomanable i perquè us en feu una idea, deixo el capítol que dóna nom al llibre:
"És l’únic que compta. Els altres, cada vegada més llargs, cada vegada més anodins, no proporcionen sinó una pastositat tèbia i desagradable, un embafament potiner. L’últim, potser, recobra, amb la desil·lusió d’acabar, una aparença de vigor…Però el primer glop… Glop? Tot plegat comença força abans a la gorja. Als llavis, aquell or escumós, frescor amplificada per la bromera; després, a poc a poc, al paladar, un goig velat per l’amargantor. Que llarg que sembla, el primer glop! El fem de seguida, amb una avidesa falsament instintiva. De fet, tot està dit: la quantitat, aquell ni massa ni massa poc que constitueix l’esquer ideal: el benestar que segueix, reforçat per un sospir, un esclafit de la llengua o el silenci corresponent. La sensació enganyosa d’un plaer que s’obre a l’infinit… Alhora, prou que ho sabem: el millor ja ha estat pres. Deixem el got, fins i tot l’allunyem una mica damunt el posavasos. N’assaborim el color –falsa mel, sol fred. Segons tot un ritual de saviesa i d’espera, voldríem dominar el miracle que s’acaba de produir i d’escapar alhora. Al got, hi llegim amb satisfacció el nom exacte de la cervesa que havíem demanat. Ara bé, continent i contingut ja poden anar tenint raons interminables, que ja no hi haurà res que es multipliqui. Ens agradaria guardar el secret de l’or pur, i recloure’l en fórmules. Però, davant la taula blanca esquitxada de sol l’alquimista decebut no fa sinó salvar les aparences, i beu com més va més cervesa amb menys plaer cada vegada. És un goig amarg: bevem per oblidar el primer glop.”
-[Philippe Delerm – El primer glop de cervesa]-