Llibres

INSTRUCCIONS:

1. Agafi el llibre més proper.
2. Obri’l per la pàgina 23.
3. Busqui la cinquena oració.
4. Posteji-la al seu blog juntament amb aquestes instruccions

"Entre mi tío el trampero y su presa había el instante de una mirada."

-[Manuel Rivas – El lápiz del carpintero]-

[@more@]

Comentaris tancats a Llibres

Cinquanta-tres minuts

– Bon dia – va dir el petit príncep.
– Bon dia – va dir el venedor.
Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n’empasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure.
– Per què vens això? – va dir el petit príncep.
– És un gran estalvi de temps – va dir el venedor-. Els experts han fet càlculs. S’estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana.
– I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts?
– Cadascú en fa el que vol…
<<Jo>>, es va dir el petit príncep, <<si tingués cinquanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquil·lament cap a una font…>>

-[Antoine de Saint-Exupéry – El petit príncep]-

No sé a què dedicaria jo els cinquanta-tres minuts.. hi ha tantes coses que m’agradaria fer i que no faig.. potser hauré de posar-me les piles ara que tinc una mica de temps!

[@more@]

Comentaris tancats a Cinquanta-tres minuts

Somiatruites

Encara no tinc llit, ni matalàs. Tinc un virus a l’ordinador i fa que vagi mooolt malament. I dilluns exàmen!
Ahir vam nar a concert de La Carrau a Santa Eugènia, que va ser molt bonic! Vam saltar, ballar, cantar, vam fer pilars, vaig parlar amb gent que feia temps que no veia i amb gent que no havia vist mai. Però no per portar una samarreta de Quimi Portet he de tenir ganes de parlar d’ell o cantar-ne cançons.
Ah, pels que encara no els hi he dit.. demà a les 22:00h Jaume Barri a Sabadell! Jo no hi faitaré 😉

Hi ha un escola perduda al mig del Montseny
On només hi estudien els nens que somien en truites
És l’escola dels somiatruites
On només hi estudien els nens que somien en truites.
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales
I a mitjanit despegava i volava, volava i volava.
I la Lídia que somiava que el seu nóvio era un llop
I es passaven les nits senceres udolant sota la lluna plena
Au, au, au i auuuuuuuuuuuuuuuuuu
I la Fina que somiava que respirava sota de l’aigua
I mai s’ofegava i es feia unes arracades amb perles marines
Ah ¡ i a més i a més era íntima dels dofins i els taurons i les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada
I se n’anava a passar les vacances a una altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li fotia una pedrada al rei d’Espanya
I el Gerard que somiava que era un gat
Que somiava que era en Gerard que somiava
I la Joana somiava que el seu pare mai la pegava
I la Roser que somiava que la mare mai la renyava
I la Cristina que se n’anava xino-xano a la Xina
I parlava xinès de la Xina :
Xino xao, xao xao ping, xano xino, xino xano
I l’Albert que somiava, somiava, somiava i somiava
I de tant que somiava mai no es despertava
I a l’escola és clar mai s’hi presentava
Però la senyoreta mai li posava una falta i sempre l’aprovava
I és que l’Albert estudiar no estudiava
Però somniar carai si somiava
Carai quina senyoreta que simpàtica que era
I somiava que era una marreca que somiava
que cantava com una gitaneta a les nits de lluna :
ole, ole, ole….
Hi ha una escola perduda al mig del Montseny
On només hi estudien els nens que somien en truites
És l’escola dels somiatruites .
I el Ramon que somiava coses tan estranyes
Que és impossible explicar-les
I en fi sobre les coses que somiava la Laura
És millor no saber-les.
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles, ni classes,
Ni reixes, ni mestres, ni tonteries d’aquestes,
Amb finestres obertes per on feien carreres
els somnis dels nens i les nenes
I mentrestant la Fina nedava amb sirenes
Gluglgugluuuuu……..

-[Albert Pla – Somiatruites]-

[@more@]

1 comentari

Sa vida és només patxanga..

Bé, dóno per finalitzada la meva participació a la festa major de Taradell. Pretenc mostrar aquí unes breus conclusions de la festa:

  • Encara no sé si en Tocasons va ser culpable, innocent ni de quina manera es va aconseguir escapar, però el cas és que l’any vinent tornarà a acostar-se a Taradell el 25 d’agost. Ja cansa tant bandoler, eh..
  • El Birracrucis del divendres.. bastant espectacular. Era el primer any que hi participava i segur que no serà l’últim!
  • L’Anna de Plegamans segur que vol repetir-ho, també. xDD

  • Pel que fa la part musical de la festa, Aïsha no em van decepcionar, Gertrudis van estar genials, com sempre! I Antònia Font no m’acabaven de fer el pes abans, però em van semblar molt estupendus! Realment sorprenents.
  • I wenu.. les carpes on posaven musica techno, dance o vés a saber de què.. van començar tard per culpa de la pluja i el públic amb una mitjana d’edat prou baixa havia anat fotent-li als cubates mentre no començaven. No vam quedar-nos per veure com anava. No calia.
  • Ah! i el "Petrol Baby" no va fer acte de presència.

I això és tot, crec. La setmana que ve, festa major de Sta. Eugènia.. i a punt per començar exàmens! Sa vida és només patxanga..

[@more@]

Comentaris tancats a Sa vida és només patxanga..

El primer glop de cervesa

Ja sóc a Sabadell. No instal·lada del tot encara, perquè no tinc llit, però sí que hi faig vida. És un pis preciós, al costat mateix de Sabadell-Estació, amb un menjador molt ampli, un terrat enorme i, el millor de tot, el passadís té una prestatgeria tota plena de llibres de l’Arnau, que se n’ha anat a passar una temporada a l’Argentina.

Només de veure tants llibres que no he llegit m’emociono i cada cop que hi passo per davant no puc evitar aturar-m’hi per fullejar-ne algun.[@more@]

Aquest matí m’ha cridat l’atenció un que es diu "El primer glop de cervesa i altres plaers minúsculs" de Philippe Delerm. És un llibre curtet, no arriba pas a les 100 pàgines, o sigui que he tingut temps de llegir-lo durant el trajecte Sabadell-Vic. Descriu, amb relats molt breus, petits plaers de la vida quotidiana com, per exemple, un diumenge al vespre, mullar-se les espardenyes o desgranar pèsols.

Haig de dir que pensava que seria un llibre un pèl diferent, potser perquè no té un fil argumental, sinó que descriu només moments, sensacions i petits detalls molt freqüents. Encara que amb la majoria d’ells no m’hi sento identificada, sovint fan que no puguis evitar un somriure de complicitat. Crec que és prou recomanable i perquè us en feu una idea, deixo el capítol que dóna nom al llibre:

"És l’únic que compta. Els altres, cada vegada més llargs, cada vegada més anodins, no proporcionen sinó una pastositat tèbia i desagradable, un embafament potiner. L’últim, potser, recobra, amb la desil·lusió d’acabar, una aparença de vigor…Però el primer glop… Glop? Tot plegat comença força abans a la gorja. Als llavis, aquell or escumós, frescor amplificada per la bromera; després, a poc a poc, al paladar, un goig velat per l’amargantor. Que llarg que sembla, el primer glop! El fem de seguida, amb una avidesa falsament instintiva. De fet, tot està dit: la quantitat, aquell ni massa ni massa poc que constitueix l’esquer ideal: el benestar que segueix, reforçat per un sospir, un esclafit de la llengua o el silenci corresponent. La sensació enganyosa d’un plaer que s’obre a l’infinit… Alhora, prou que ho sabem: el millor ja ha estat pres. Deixem el got, fins i tot l’allunyem una mica damunt el posavasos. N’assaborim el color –falsa mel, sol fred. Segons tot un ritual de saviesa i d’espera, voldríem dominar el miracle que s’acaba de produir i d’escapar alhora. Al got, hi llegim amb satisfacció el nom exacte de la cervesa que havíem demanat. Ara bé, continent i contingut ja poden anar tenint raons interminables, que ja no hi haurà res que es multipliqui. Ens agradaria guardar el secret de l’or pur, i recloure’l en fórmules. Però, davant la taula blanca esquitxada de sol l’alquimista decebut no fa sinó salvar les aparences, i beu com més va més cervesa amb menys plaer cada vegada. És un goig amarg: bevem per oblidar el primer glop.”

-[Philippe Delerm – El primer glop de cervesa]-

2 comentaris

concurs

A veure si fan un concurs de tenyir la roba accidentalment.. el guanyo segur. Aquest cop, tot de color marró ~~

[@more@]

2 comentaris

Wednesday tour

St Cugat – Sabadell – Manresa – Andorra – Manresa – Sta Eugènia de Berga – St Cugat

Hi ha qui es dedica a passar la tarda mirant la tele.. i hi ha qui les dedica a anar a fer birres a Andorra. Aish, no sé si voldré repetir-ho..

/*Ah, avui del que m’he oblidat és de posar l’aigua a la cafetera.. però a les 6 del matí ja passen aquestes coses xD */

-[Platero y tú – Al cantar ]- …al cantar, me puedo olvidar de todos los malos momentos y convertir en virtud, defecto…

[@more@]

1 comentari

fruitetes

Quin lloc més bonic per anar a estrenar la càmara de la marianna!

Sempre m’ha agradat la manera que tenen d’apilar la fruita als mercats ^^

-[Los Planetas – Nuevas sensaciones]- …Hoy nooo quiero ser yooo…

[@more@]

3 comentaris

Arrai, nem bé per nar a Reus

Xapter Uan

En un dia tan assenyalat com Sta. Maria de les Neus vam quedar a la inmensa i confusa estació de Sants per comprar moltes revistes. A part d’això, vam agafar un tren que se n’anava a Saragossa, terra del pollo al chilindrón, però vam baixar a Reus.
Degut a la nostra gran capacitat de previsió, teniem una habitació reservada a la magnífica pensió ‘Hostes Potau’, nom molt evocador. La propietària, dona molt funcional i a la que hem anomenat Teresa, ens va obrir la porta i ens va dir ‘Segon pis. Aquesta és la clau’ i ens hi vam encaminar.
Creiem necessari fer una especial menció a la sensibilitat de la senyora Teresa envers l’estat de forma dels seus inquilins*,
doncs proporciona un eficaç sistema d’exercitament basat en una
el.levadíssima posició de l’aparell televisiu i la completa absència de
comandament a distància. Tot un detall.

Xartres Tu

Degut a que el caràcter de la nostra missió
especial era purament gastronòmic, ens quedaven moltes hores lliures
entre àpat i àpat i vam decidir anar-nos a informar sobre les
activitats i/o característiques de la ciutat de Reus. La noia de la
oficina de turisme, que duia unes ulleres bastant normals i a la que
hem anomenat Dolors, ens va informar molt amablement d’un moviment que
va afectar la ciutat (a part del de rotació i transl.lació) que fóu el
del modernisme.
El cas és que un bon home anomenat Gaudí (no Dalí, que en Dalí és el de
la Gala i vivia perlla a Figueres, no confondre’s!) va néixer a la
ciutat i no va deixar cap empremta de la seva obra, però tenia
col.legues que si que es dedicaven a idear cases, o sigui que vam
decidir que fariem la ruta del modernisme.

Xartres Zri

La ruta, si un cas, la vam deixar per l’endemà i ens en vam anar a fer el que ens ocupava realment: fer braves i birres.
Després de fer una primera selecció visual, el cartell que més ens atreu és el del Bar Reus,
d’estil una mica retro tot ell, i decidim entrar-hi, però com que van
dir-nos que no feien braves, vam sortir-ne ràpidament davant
l’estupefacció de la clientela i divisant ja el nostre pròxim objectiu:
Un rètol de Guinness. Cal dir que les braves eren bastant
millorables i la comunicació amb el cambrer prou difícil, però vam
poder gaudir d’unes magnífiques curses de cambrers
‘terrasseta-bar-terrasseta’ (amb i sense obstacles) **

*El text estava massa correcte, hi incloem errors perquè la Marianna pugui queixar-se 😉
**Aquí conclou el primer (i únic per ara) fragment de la nostra
expedició Reusenca. En pròxims posts seguirà la història (suposo..
depèn de les ganes que tinguem de posar-nos-hi..)

[@more@]

4 comentaris

No remorse

No more time
for another rendition
No more lies
Useless child
Don’t change your direction
Don’t lose your conviction
Now you’re alive and this is your chance
To be yourself
To be someone
You won´t cry
You won’t feel anything anymore
You…
There’s no time to feel bored
There is no other way of showing your lie!
No remorse
You can ignore your life To feel more
You can do it alone
There is no time to be a boy
Your complains
Your regrets
Fades away
Your borken style
Broken child
Your sugar addiction
Is not my invention
No more lies
Useless child
Nothing is perfect
So don’t ask me questions
Now you’re alive
And this is your chance to be yourself
To be someone
You will not cry
You won’t feel anything ever again
You…
Save your life for me Now I adore you..
To you…
There’s no time to get lost
Wasting time
There’s no time to get lost
You can decide
You can run
You can grow
You can do it alone
There is no time to be a boy.

-[Madee – No remorse]-

[@more@]

Comentaris tancats a No remorse