Felisiti

Fins avui no havia pensat en els missatges a mòbil que a vegades envio i que, finalment, van a parar a un altre destinatari (sóc així jo.. a vegades em despisto..). A vegades van a parar a altres persones que estan a la teva agenda.. però potser arriben a desconeguts. I potser els molesta rebre’ls.. però i si amb el teu missatge els hi alegres el dia?

N’acabo de rebre un: ‘Felisiti. K passis un felis dia, encara k penkis!’

He estat dubtant força estona.. és un número desconegut i em felicita.. que curiós. Fes memòria.. no, no fas anys avui.. i no, no es el teu sant ni cap celebració així important que puguis recordar… doncs s’han equivocat. Però gracies! Em desitgen un feliç dia!

Finalment, he decidit respondre el missatge: ‘Ei, jo no celebro res avui, però gràcies! Intentaré que avui sigui un dia prou feliç!’

[@more@]

Comentaris tancats a Felisiti

Chucho

Avui m’he assabentat que Chucho, un grup prou important de pop independent del país, han decidit separar-se. Com tants d’altres. No puc dir que en sigui una gran fan, però alguna cosa n’havia sentit, i em sap greu assabentar-me que desapareix un grup quan tot just començo a descobrir-lo.. En fi, sort que ens han deixat cançons tan boniques com aquesta:

Si preguntáis por mí me encontraréis aquí,
disfrutando del tiempo que me queda por vivir.

Siempre procuré beber la vida intensamente,
disfrutando cada trago que me queda por vivir.

Respiré la vida como nadie más,
aprovechando el tiempo que me queda por vivir,
que lo mejor de nuestra vida aún está por ocurrir.

Todo el amor del mundo
lo derrocharemos tú y yo,
cada segundo del tiempo que nos queda por vivir,
que lo mejor de nuestra vida aún está por ocurrir.

Que lo mejor de nuestra vida aún está por ocurrir.

-[Chucho – Magic]- …Que lo mejor de nuestra vida aún está por ocurrir…

[@more@]

Comentaris tancats a Chucho

Vull tornar al bar

Enyoro les tardes al bar de ciències fent birres i jugant a la buti…

[@more@]

1 comentari

La casa o el ciprés?

El campesino cuidaba sus campos y con la cosecha llegaba al mercado y todos querían comprar de su fruta porque era más rica y era más pura.
Pero este hombre tenía un deseo: quería un ciprés que llegara hasta el cielo y por mas que quiso ninguna semilla nació de la tierra, no tuvo ciprés.
Pero aquel día, al volver del mercado, sus ojos se abrieron desorbitados, pues junto a su casa crecía un ciprés, un bebé de ciprés, un proyecto de árbol,
Y el campesino lloró de alegria, tenía un ciprés y a su sombra estaría el resto de su vida.
Pasaron los años y el ciprés crecía, y un día veréis que las raíces del ciprés se clavaron en la casa y los muros que se torcían por la fuerza de las ramas y la casa se caía.
¿Cómo lo ves? ¿El ciprés o la casa? La casa, el ciprés, dime cómo lo ves. Seguir en tu casa o con tus deseos? Tendrás que elegir, dime cómo lo ves, ¿La casa o el ciprés?

-[Niños Mutantes – El campesino]- … ¿La casa o el ciprés? el que desitges o el que necessites? …

[@more@]

1 comentari

pose de marujes… ja!

Si es que quan s’ajunten una colla de dones com aquestes.. tremoleu!

Us estimo molt, marianes!

-[Quimi Portet – Montserrat]- …anem a l’envelat i ballem el fanalet, demanem als músics la nostra cançó…

[@more@]

3 comentaris

Despertar

Sé que el meu estat d’ànim durant el dia depèn, en part, de la música que escolto en despertar-me. Com és que, sabent això, no canvio d’una vegada l’emissora?

-[La Habitación Roja – Despertar]- amb cançons així dona gust despertar-se!

[@more@]

2 comentaris

out

Mode estudi: ON

Days left: 30

-[Kiko veneno – Te echo de menos]- …Si tu no te das cuenta de lo que vale el mundo es una tontería, si vas dejando que se escape lo que más querías…

[@more@]

Comentaris tancats a out

:)

Com és que no actualitzo això sovint? mm.. no ho sé ben bé.. no serà pas perquè no tingui coses per dir-hi! segurament és que mai m’he plantejat realment què vull posar-hi, quin vull que sigui el contingut. Es tracta d’explicar la meva vida? O simplement el que em vingui de gust en un moment determinat? Sovint hi penso, i a vegades fins i tot començo a escriure en trossos de paper.. però mai, o gairebé mai, això que escric acaba arribant aquí.. simplement es perden o acaben arrugats en qualsevol paperera. No vull sentir-me obligada a penjar coses si no em ve de gust. Potser a la llarga acabarà essent un d’aquells projectes que començo i no tinc ganes de continuar.. però encara en tinc de ganes! I si acaba així? Què hi farem! No crec que hagi de continuar fent una cosa que no tinc ganes de fer, no? Uhm.. hauria d’aplicar-me mes sovint aquesta teoria, sí.

-[Sterlin – This is not about me]-

[@more@]

Comentaris tancats a :)

No te salves

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma

no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios

no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana

y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo

Mario Benedetti

[@more@]

Comentaris tancats a No te salves

Vermell

Hi ha moments en que penses que tot el que està al teu voltant va malament. Intentes arreglar-ho, però cada vegada va a pitjor.
Les 10 de la nit. Asseguda a la diagonal hi dono voltes.
Potser és que no es tracta d’arreglar, potser no hi ha res espatllat..
Cotxes amunt i avall, tots amb presses. De cop, uns s’aturen i miren els colors del semàfor. Vermell. Potser és el moment d’aturar-se i mirar de canviar-ne el color.

[@more@]

1 comentari