Estiu, ostiu

La meva ocupació principal aquesta setmana ha estat dormir al sofà. També he anat a treballar alguns dies, però gairebé absent, tossint tota l’estona i equivocant-me en les coses més absurdes.
El primer dia que vaig anar al metge va dir-me que «segurament serà un virus. Pren-te paracetamol i la febre ja t’anirà marxant». El paracetamol se’l pot fotre per les orelles perquè la febre en lloc de marxar anava a més.
El segon metge va dir-me «a què esperaves? morir-te abans de venir al metge?» ¬¬’ La veritat és que era un home una mica estrany, només va fer-me obrir la boca (una mica, perquè gaire no podia) i va dir-me que tenia faringeoamigdalitis (diagnòstic que sospito que va treure’s de la màniga, perquè a mi el coll no em feia gens de mal) i que em prengués antibiòtic. En fi, només dir que l’home no era gens amable però que va receptar-me antibiòtic i avui ja em trobo molt millor. Atribueixo gran part de la meva recuperació a les sopes, caramels i pocions antitussives de la meu mare.. és que en sap un niu! ^^
I com que aquest cap de setmana, en lloc de celebrar la festa major de Vic i anar al Festus a Torelló tal com tenia previst me l’he hagut de passar a casa, he descobert l’Aranès. Mai havia pensat com era ni res.. a mi a l’escola em van dir que a la Vall d’Aran parlaven l’Aranès i au, però aquesta setmana amb el diari hi anava la revista Aran ath dia. Com que no tenia massa feina, la he llegit i m’ha agradat molt. Aquí us deixo un article, de l’Aitor Carrera, professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida:

«Era epòca dera calor e deth caumàs: estiu o ostiu. De còps n’i a que pensen qu’un mot ei "mès aranés" s’ei diferent deth catalan. Aquerò qu’ei un mecanisme que pòt foncionar de tant en tant, segons era chança de cada un, mès pas tostemp. Qu’ei eth cas que mos aucupe, per exemple. Que n’i a que cren qu’eth mot ostiu a ua dòsi mès gròssa d’autoctonitat pr’amor qu’ei diferent deth catalan estiu. E que, per contra, estiu ei "mens aranés" perque non a diferéncies damb eth mot catalan. E aguest viatge non ei cap atau. Ena Val d’Aran, s’emplegue tant estiu coma ostiu. Que va segons es pòbles. Ué estiu qu’ei un mot que viu mès que mès en vilatges dera part baisha dera Val d’Aran: en Canejan o en Bausenn, mès tanben en Les. Ostiu que se ditz mès tà naut, e se pronóncie soent "ostieu". Encara que de ben segur que i a agut (e dilhèu encara i a…) bèth aute endret que le tenguie, enes nòsti dies eth mot estiu qu’ei minoritari. Mès mos cau hèr a brembar diuèrses causes. Qu’ei probable que que estiu s’empleguèsse, bèth temps a, en pòbles a on ué ja s’ei perdut. En Bossòst, per exemple, que i a ua montanha que se ditz Estiuèra, ath darrèr deth pòble, de cap ar oèst, mès ué en aqueth poble des Quate Lòcs non se ditz sonque ostiu. non ei cap per azard, que estiu d’emplegue ath costat de Pònt d’Arrei. Se bèth un se’n va a passejar per delà dara frontèra estatau, se comunique en occitan damb es occitanoparlants que vage trobant e i parle deth temps, lèu qu’ac va a veir. Estiu qu’ei era forma majoritària en tot er espacinterritoriau dera lengua occitana. Justaments en junhsèga i a era Estivada de Rodès, en Avairon, a on participen cda an un pialèr de grops que canten en occitan. Precisaments un des qu’ajudèc a recuperar era grafia tradicionau dera lengua occitana, i a apuprès un sègle, s’aperaue Prospèr Estieu. Donques, cau tier compde. Estiu ei tan aranés coma ostiu.»

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Estiu, ostiu

  1. Josep diu:

    A casa meva diem «istiu», i no perquè sigui més català (perquè en castellà és «estío»), sinó perquè sempre ho hem dit així

    Au, salut

  2. Jacme diu:

    Adishatz,
    I a mantunas manièras en Occitània de pronónciar un meteissa paraula de la meteissa lenga.
    La lenga occitana pòrta una escritura comuna e variabilitats escrituralas o foneticas.
    Es pas una lenga de poder, e la lenga d’una civilizacion, d’una literatura, d’un pòble que se desperta pauc a pauc.
    @ lèu,
    Jacme

Els comentaris estan tancats.