l’últim dilluns

Diu que és qüestió entrenament. Ja no sóm el que erem. O potser és que ens fem grans.. que ja sobrepassem els 8000 i no tenim edat per segons què. O potser l’edat no hi té res a veure. Diuen que és qüestió d’entrenament.

I veig pel carrer noies faixions amb el mateix bolso que jo. I em preocupo. Espero que tingui remei i pugui recuperar-me.

Piupiupiupiu.

«Cuando uno llega es posible que se sienta aturdido ante el bullicio de las vías públicas y la rapidez con la que caminan sus gentes, siempre aceleradas y pendientes de la hora. No es para menos en una ciudad de más de tres millones de habitantes, dónde los grandes desplazamientos y el intenso tráfico son habituales»

«Se almuerza y se cena muy tarde, se suele trasnochar incluso en pleno invierno y -desde luego- en primavera y verano. Se vive mucho en la calle, se gusta poco de recibir en casa, se respeta la siesta (desde la hora del almuerzo hasta las cinco o cinco y media) como un tiempo sagrado e inviolable, y se trata al visitante con una desconcertante simpatía que en realidad oculta mucho mas que la reserva nórdica: son maestros en el arte de esconder mostrando.»

No hauria de ser tan difícil decidir-se. no?

No sé seure i no sé triar es camí si se bifurca.

Hi ha gent tan tan tan tan tan.. que van a treure diners a la caixa i se t’emporten els boligrafs. Sí, aquells que porten un armatoste per aguantar-se. Ratetes demerda.

I iaies tan torracollons k et diuen com has de fer la teva feina. Li dic jo com ha de posar-se la dentadura postissa? vahomeva!

Doncs dilluns que ve, no penso tornar, apa!

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a l’últim dilluns

  1. iluntasun diu:

    mala persona! No li dius re a la mami i se posa trista!» Digali alguuu! Omeee!

Els comentaris estan tancats.