Coses de paraules i tal

 

«Qué es el prensente sino el pasado más un día.»

Vanesa Monfort, escritora
[i ho he sentit a R3]
 
Avui una noia de la meva classe m'ha dit que algú va dedicar-se a estudiar la quantitat de paraules i no se quines històries de «tirant lo blanc» i que es veu que va descobrir que hi ha capítols que són d'un altre autor. Total, hem decidit que Joanot Martorell ja feia com la Quintana i copiava una miqueta d'aquí i una miqueta d'allà. Altantu que no m'estic ficant amb la literatura catalana ni res de tot això, eh! k no vull k ara em surtin aquí detractors de sota les pedres, però era curiós. Llavors jo els hi he explicat que el preu de les traduccions va per paraules. A tants eurus la paraula, i després hem decidit que per fer traducció simultània es necessiten dues persones, una que vagi traduïnt (que cobrarà a tant la paraula) i una altra que vagi comptant les praules que diu (que aquest tindria el sou base, claro). Mmm.. avui a classe també hem parlat de gossos. Els gossos llestos son més ràpids que els tontos. Els més gordos pesen més i els de companyia són mes carinyosos. Vamos, hem après bastant. I dilluns més.
Apa, bon cap de setmana

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Coses de paraules i tal

  1. mestressa diu:

    Això del blocat és un rollo. Jo veig els comentaris, però no apreixen publicats, per això els poso aquí:

    Jordi Alins (alins.bloc.cat) 15/12/2006 22:03
    Hola, Si vols fer-te una idea de Tirant lo Blanc. Agafa una edició que porti les 100 pàgines de pròleg de Martí de Riquer i podràs fer-te’n una idea. Totes les grans obres tenen un enigma per resoldre. Curial i Güelfa és ànònima. L’espill té versions autocensurades per precaució. La Celestina està signada fent un acròstic. Tot està inventat, tot es pot tornar a escriure, tot es pot tornar a pintar, ara no val a fer trampes. T’animo a imaginar-te un Tirant, li pots escriure un poema, o descobrir com es va declarar a Carmesina. Apa sort. Jordi

    marianna 17/12/2006 12:18
    Es veu que abans això de copiar era molt normalillu, la idea d’originalitat no existia… Ni copyrights ni òsties, i la mar de feliços que sembla que eren, eh! Doncs quina feinada a contar per paraules, aquesta gent, no? Pq no ho conten per hores? xDD 😉

Els comentaris estan tancats.