Les converses matinals amb en Miquel, que em prepara el tallat cada matí, comencen a repetir-se. Ahir va tornar a sortir l'aprofita el temps i el Carpe Diem i després d'una excursió improvisada, trens amunt amunt i trens avall, veig que sí, encara sóc jove i puc fer coses d'aquestes i que, tal com sospitàvem, tot és qüestió d'entrenament. 🙂
[@more@]
I qui farà d’entrenador?