Torno bona amiga…

 

I avui, la crònica del cap de setmana passat:

Al divendras passat tres intrepits raapurteees surtan da Llinars diracsió Arbúsias.

Com que són molt previsors i saben que és cinc vegades millor pagar mig euro per una llauna de cervesa que no pas dos i mig per un got, el primer que fan abans d'emprendre el viatge és anar al super a comprar-ne. I una mica de menjar també. I fruita (poca, no us penseu..). I ja que hi són, un gelat Haguendats d'aquests grossos. Com que són molt espavilats, aviat s'adonen que no tenen nevera i que les cerveses calentes no valen res, o sigui que tornen cap a casa a buscar una nevereta. I ja que hi són, unes culleres per menjar-se el gelat. Finalment, emprenen el seu viatge cap a Arbúcies.

No saben gaire com s'hi arriba, però després de les indicacions de la copilota: «des de casa meu s'hi va per l'eix, des d'aquí no ho sé», agafen una carretera que el pilot creu que hi va. Pel camí veuen cartells que diuen Breda però consideren prescindible parar-s'hi. No cal, cap d'ells és superfan de Ventdelplà.

Al cap d'una mica arriben a Arbúcies, una bonica vila de la comarca de la Selva, anomenada amb el sobrenom popular de La Vinya, a causa dels lligams històrics de la població amb l'agricultura del vi. (Aquesta part ens l'hem copiada de la guiquipedia). Com que no tenen ni idea d'on és el càmping on pensen passar la nit, el primer que fan és aparcar i anar a buscar les pulseres del PopArb. La noia que s'encarrega d'entregar-les els assegura que poden dutxar-se i tot amb la pulsera aquesta perquè no es desfà. Més li val.

Total, que al final trobem el càmping i ja s’està començant a fer fosc, per això decidim espavilar-nos i parar la tenda. Al mateix temps, xerrem amb una dona que diu que és de les terres de l’Ebre i la informem que coneixem una dona de la Fatarella que canta jotes. I no sembla que li faci molta il.lusió, noséperquè. Com que xerra molt, a ella sí que se li fa fosc i ens expliquen que han muntat la tenda malament i blablablablabla.

Després sopem porai uns entrepans boníssims i ens n’anem cap als concerts. Ens perdem albaialeix, Oscar Abril Ascaso + Sedcontra Avec Les Autres i arribem al final d’Electrocugat, que ens fan molta gràcia perquè la noia rossa no para de fer salts i li cau la perruca. Flipem amb Hidrogenesse (de fet, passem la resta de la nit i part del dissabte cantant maquinaaaaa, piedraaaaa, plantaaaaa, ani ma li tooooo. Ens desinflem una mica amb Los Carradine, per això decidim anar a fer Firres bries al cotxo, però un cop hem omplert els gots, no ens deixen tornar a entrar fins que l’haguem buidat! Ouch.

Mendetz no ens acaben de fer el pes, la veritat és que n’esperavem més i entre això i allò comença Dorian, amb algun problema de so, veiem un parell de cançons i al final decidim que ens n’anem a dormir perquè estem molt cansats. Sóm així de guais.

Uenuva, ja estic farta de fer la crònica aquesta o sigui que aniré una mica a l’ideia. El dissabte ens vam llevar molt d’hora perquè feia una calor insuportable a la tenda i vam anar a esmorzar al bar del càmping, un banyet a la piscina, dutxa i anem cap a dinar. Els veïns ens diuen que el dia anterior van muntar la tenda molt malament i que hi han de tornar. Podríem oferir-nos per ajudar-los.. però no ho fem. En havent dinat, fem una mica de migdiada i després anem cap al poble aviam què fan.

Amb la tonteria ens perdem Don Simón y Telefunken, Dj. Miqui Puig vs. Dj. Txarly Brown (que es veu que Miqui Puig no va poder venir i el van canviar per Dj Phil Musical). Ens perdem també Nosticsol, Miss Carrussel i anem a veure La increïble història de Carles Carolina, que fa força gràcia. Com que falten quinze minuts perquè comenci Abús, pensem que tenim temps per anar a fer unes firres bries al cotxo, però al final la cosa s’allarga i decidim quedar-nos a l’aparcament a berenar, de manera que també ens perdem Abús.

 

Aquests ens els vam perdre.

 

Ens instal.lem a les cadires de Can Cassó i mengem un tall de pizza boníssima mentre esperem que comencin Vyvian, que van ser guais i després vam veure The light brigade, que també van estar bé. Love of Lesbian van ser estupendos i quan pensavem que el ritme decauria amb Quimi Portet i Joan Miquel Oliver va passar justament el contrari. Apoteòsic.

Després van tocar Standstill, que no van agradar-nos massa però no vam parar de cridar Chechu! Chechu!, que era el que ens tocava fer i en acabat vam veure Sanjosex, que a alguns ens va agradar molt i a d’altres no tant. Li diem al bateria que pensem que n’haguéssim disfrutat molt més a mitja tarda i ens diu algo de que no podíen per cosa d’horaris o nosequè.

I res, després DjFacto vs. Dj Delafé, però a mig fer vam tenir contratemps i tal i vam decidir anar tirant cap al cotxe. Pel camí vam parlar amb gent, vam felicitar a noies que duien ulleres blanques, vam repartir postals amb dedicatòries i tot, vam menjar galetes i vam molestar a la dona de les terres de l’Ebre, que estava dormint al cotxe (bé, no sé exactament en quin moment de la nit vam fer això últim, però la vam convidar a Doritos). Finalment, vam decidir conduïr fins al càmping. Aprofitem per fer-nos fotos Llef i ens n’anem a dormir.

Arribem a la conclusió que com més ens agrada un grup, més somriem, i podem dir que les galtes ens feien molt mal de tant somriure.

 

Atenció: tot això està escrit en plural perquè sí. Hi vam anar tres, però ho he escrit jo i, per tant, les opinions són meves. Si els altres dos hi tenen res a dir, que es queixin, coi! I ara que ho veig, m’atreviria a dir que aquest és el post més llarg de la història d’aquest blog.

 

..torno al teu costat,
com torna el cogombre havent sopat..
[Quimi Portet]

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Torno bona amiga…

  1. mestressa diu:

    I canviem de persona a mig fer perquè volem!
    Que està fet expressameeent! si es que se us ha d’explicar tot, eh..
    i això vol dir que no vam mirar-ho gaire abans de penjar-ho.. xD

Els comentaris estan tancats.