Crònica dels fets del 15A:
Tot ha començat quan havíem d’anar al Pasternak (també anomenat Pastanaga, Espàrrec i Esparadrap). Afortunadament no hi hem anat perquè el nostre destí era a un altre lloc: El Xamfrà.
Allà hem begut Moritz, hem xerrat, hem cridat, hem sentit com parlaven (nanuuu m’ha caigut un sigaruuu), lololololololololo patí viiic patí viiiic, hem planificat el segrest d’un quadre de la Voll i … HEM CANTAT CARAMELLES!
Tot d’una han entrat tot de nanus amb barretina, han okupat l’escala i s’han posat a cantar: Lo tio Pep, la Marieta cistellera, la de gira el barret i tomba-li i alguna més..
Llavors jo, en plena efervescència pasqual he vist la llum: no sé si era divina o no, però he senit la necessitat de crear un grup de caramelles. Per això us animo a tots que m’h ajudeu. Enguany ja fem una mica tard.. però de cara a l’any vinent crec que hem de dur-ho a terme: un corre-caramelles per tots els bars.. Sí, no?
«Volem mam, volem mam, volem maaaam
i en beurem, en beurem, en beureeeeem
si ens en dónen no en renegarem
volem estar aquí i aquí estareeeeeem»
[@more@]