presses

Orgullosíssima de poder estar, al mateix temps, controlant com bullen els pèsols, fent un sofregit i preparant un entrepà per a l’hora de berenar.

M’agrada quan he de fer totes aquestes coses ben ràpidament perquè faig tard.. i si a sobre em surten bé, és la bomba! ^^

I, a sobre, encara em trec mig minut de la butxaca per escriure això xD

[@more@]

2 comentaris

Los aires difíciles

«Mientras el universo se contraía para caber en los estrechos límites de su cama, y Charo conjugava a gritos la forma pronominal de la segunda persona del imperativo del verbo dar, que jamás fuera tan pronominal, jamás tan imperativa como entonces, Juan Olmedo se lo hubiera dado todo, hasta la última gota de su sangre.»

-[Almudena Grandes – Los aires difíciles]-

No recordava perquè m’agrada tant com escriu aquesta dona. Dels llibres que n’he llegit en tinc només una imatge superficial del que hi passa i no recordo com en desenvolupa les històries i la manera de descriure els sentiments dels personatges fins que em trobo enmig de les seves pàgines una altra vegada. Procuraré, doncs, gaudir-ne mentre el llegeixo.

[@more@]

1 comentari

Ampliant el refranyer..


Primavera i refredats,


sempre venen tots plegats.

Avui, doncs, a dormir d’hora

[@more@]

Comentaris tancats a Ampliant el refranyer..

El súmum

Sempre m’ha interessat, i m’ha fet gràcia, les paraules que busca la gent als buscadors i que van a parar aquí.. però que busquin ‘soc noi 44 busco sexa a catalunya’ ja és el súmum..

[faig notar que no he posat la paraula colmo, he utilitzat el diccionari i he arribat a la paraula súmum.. que no m’agrada tant com colmo, però què hi farem..]

[@more@]

7 comentaris

Savis consells..

Una dona ha tocat el timbre de casa. M’ha parlat sobre la
Bíblia, que si tots seguíssim els seus savis consells el món aniria
molt millor. No hi hauria violència de gènere, les famílies no es
destruïríen com veiem a la supernanny i tots viuriem en harmonia.

Si
la Bíblia és la solució de tots els mals de la humanitat, doncs,
aprenem-nos-la de memòria i fem tot el que ens digui, no? Per què
improvisar? Per què seguir el teu criteri i fer el que et sembla
correcte si ja tens un llibre-manual d’instruccions que et diu tot el
que cal fer?

I vull destacar un paràgraf del fulletó que m’ha deixat: "¿Se
ha preguntado alguna vez qué nos deparará el futuro? Las profecías de
la Biblia nos demuestran dónde nos encontramos en el curso del tiempo.
No solo describen el estado del mundo actual, sino que también indican
que Dios pronto transformará la Tierra en un paraíso (Revelación
[Apocalipsis] 21:3, 4)"

Enfi..

[@more@]

6 comentaris

Un

Avui fa un any que això va començar..

[@more@]

2 comentaris

Raro, no digo diferente, digo raro

-[ Fito & Fitipaldis – La casa por el tejado ]-

– Finalment, he tornat a fer la plantilla. Cal arreglar-la una miqueta encara, però Cal Bomber torna a estar operatiu :)[@more@]

Comentaris tancats a Raro, no digo diferente, digo raro

Esgarrifances

Al super, la caixera i la senyora que anava abans que jo:

– Veintinueve con dieciséis
– Quant dius que és, nena?
– Vint-i-nou amb disis

I una esgarrifança recorre tota la meva esquena

[@more@]

2 comentaris

On eees?

Ell no hi és. Va desaparèixer un fred dia d’hivern. Devia ser pels volts de nadal, abans de les vacances. Venia gairebé cada dia a classe i acostumàvem a seure plegats. Fèiem broma i molestàvem a la noia que s’asseia davant, que moltes vegades acabava enfadada amb nosaltres. Un dia va deixar de venir i no sabem què li ha passat. Hi ha companys de classe que l’han telefonat però no han obtingut resposta. Jo tampoc vaig tenir-ne quan, poc després de la desaparició vaig enviar-li unmail que deia ‘vuelve a classe por navidad’.
Tot plegat és molt estrany i ens té molt preocupats.. l’altre dia vaig enviar-li aquest últim mail:

"Benvolgut Ramon.

Em plau informar-te que aquí les classes segueixen el seu curs amb tota normalitat. Només hi ha una cosa que ens manca per tal que la nostra felicitat sigui perfecta: no tenim la teva presència entre nosaltres i això fa que tinguem un buit espiritual que hem d’omplir d’alguna manera. Primer vam pensar en fer-nos budistes tots plegats, però atès que això era un xoc cultural massa fort, vam considerar la idea de comprar-nos un gos. La idea no ha estat ben acceptada, ja que hi havia massa problemes a la hora d’escollir el nom del ca. Finalment, hem arribat a la conclusió que el que ens fa falta és que tornis aquí, k et trobem a faltar!
Molts records i fins aviat."

A mi em faria molta il.lusió rebre’l.. Si no obtinc resposta crec que deixaré d’intentar-ho. I si sabeu alguna cosa d’ell, digueu-li que vingui a visitar-nos, coi!!

[@more@]

1 comentari

Crònica dels fets. 18/03/06

ADVERTÈNCIA. És possible que alguns fragments d’aquest text no tinguin cap mena de sentit ni ordre lògic. Està escrit l’endemà del que s’hi explica i les condicions no son prou favorables com per posar-nos gaire literaris.. Lamento també no haver pogut adjuntar documents gràfics.. clar que potser millor i tot, ja ho dic ara..

14:30 Un equip d’intrèpids castellers ens posem decents i ens dirigim a Reus. No hi anem a fer cap ruta modernista ni a beure vermut. La nostra missió és molt més important: Anar a l’assemblea de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

16:20 Arribem just a temps per fer un cafè i entrar. Els castellers del Clot van amb retard i amb ells el president d’Emboirats. Ens hi hem agrupat 2 Emboirats, 2 Arreplegats, 3 Xoriguers, 2 Marracos i 2 Ganàpies.

16:40 S’inicia la reunió.

17:45 Com que ningú hi té res en contra, s’aprova la proposta per a la modificació d’estatuts de la coordinadora, on després d’un procés molt llarg que jo no tinc clar, però que espero que algú o altre sí, passarem a formar-ne part.

19:37 Sortim de Reus direcció Girona amb prèvia parada a Roda de Ter. Som un gran equip i anem a celebrar St. Josep (excuses.. teníem ganes d’anar de festa i punt). Pel camí n’hi ha que dormen, altres ho intenten i hi ha qui mengem fritos. En Pep no hi està d’acord. Diu que fan pudor, però en realitat el que li passa és que no vol que ens freguem els dits al seient. Per qui ens ha pres??!

21:00 Arribem a Roda. Parada, petis i cotxe un altre cop. Pel camí n’hi ha que dormen, altres ho intenten i hi ha qui mengem barretes de muesly.

22:30 Girona. Plou. Deixem que en Xiqui compleixi amb les seves obligacions laborals. Ens comprometem a portar-li sopar. La resta, anem a buscar un lloc per menjar alguna cosa. Després de voltar una mica anem a un puesto que fan menjar. Mentre sopàvem vam poder constatar, gràcies a l’Anna , que les figues són molt bones i que els seus ous son més grossos. Quina sort!

00:44 Sortim de sopar. Ens diuen k ja han tancat la cuina. En Xiqui ens truca dient que té molta gana i ens decidim a anar a comprar-li algo per sopar.

01:12 La Placeta. Entrega del sopar i ronda de birres. Una dona no para de punxar música jebi que ens atabala molt. La cosa no va estar gaire animada fins que la Júlia i la Sara van dir que se n’anaven al Music Hall. Vam creure que per anar allà ens calia preparació i vam començar amb els xupitos. No sé per quin vam començar ni quin és l’ordre que vam seguir, però segur que en vam fer un de whisky, 007, piruleta, un k portava menta i tenia gust de flúor, un k era una ratafia de noseon, orgasme top i segurament alguns altres k no soc capaç de recordar. Enmig de tant xupito l’Anna ens va dir k se n’anava a dormir.

03:30 Tanca la Placeta. Sortim a fer el dropo al carrer mentre escombren i aquestes coses. Truquem a la Miri i ens diu que se’n va a dormir sola.

04:00 Anem al Music Hall aquest. No hi ha massa gent, però fan 2×1 de cubates. No podem desaprofitar-ho. Fem balls que agraden a tothom. En Camperes es posa en plan nostàlgic i m’explica batalletes dels inicis de Xoriguers i s’enorgulleix de que aquesta nit hi havia representació de 5 de les 6 colles universitàries al seu bar

05:00 Ens fan fora. Jaa? Bé, de fet no ens hi resistim. La Sara diu que es queda a ajudar als cambrers a netejar. xDDD No li impedim i anem tirant cap a dormir.

I crec que fins aquí la crònica d’aquest cap de setmana. Per la setmana vinent hi ha diverses propostes. Ja veurem quina guanya, però crec jo que la meva proposta de correbars per Sabadell és molt interessant..

[@more@]

Comentaris tancats a Crònica dels fets. 18/03/06