No m’agrada que em diguin què i com he de fer les coses..
però que bé que aniria un manual d’instruccions a vegades.
-[Vacazul – Vuelo]- …creo que es hoy el día en que por fin voy a perder la razón…
[@more@]
No m’agrada que em diguin què i com he de fer les coses..
però que bé que aniria un manual d’instruccions a vegades.
-[Vacazul – Vuelo]- …creo que es hoy el día en que por fin voy a perder la razón…
[@more@]
Demà, concert d’Astrud a la UAB. Jo no hi penso faltar! ^_^

-[Astrud – Mirame a los ojos]- …te tengo en la articulación del codo, te tengo, te tengo entre ceja y ceja…
[@more@]
Estic contenta d’haver recuperat el vell costum d’escoltar Camela mentre faig les tasques de neteja. Ho recomano!
Quien es él te llevaba de la mano
dime porque te ha besado
cuanto hace que le ves.
Hace un mes,
que nos vemos a escondidas
pero déjame explicartelo…
Por que me has engañado quien es él
por que me has hecho daño cuentame
si sabes que me muero por tu amor
querías estar saliendo con los dooos
Ya no quiero estar más junto a él
todo fue un error perdónameeeeeeee…
Quins records..
-[Camela – ¿Por que me has engañado?]-
[@more@]
NOTA IMPORTANT: Cal llegir el
text amb l’entonació típicament barcelonina i de l’home del 30 minuts.
Agrairíem als lectors amb poca
feina ens féssin arribar un document sonor amb el text llegit per ells
mateixos. Val a dir que no és imprescindible, però sí que ens faria molta
gràcia xD
An un bunic dijous, 23 da
febrer, una parella d’intrèpidas rapurteras as van dirigir a Torelló. Allà als
aparava una gran festa tradicional. L’asdavaniment era prou aspactacular, però
no avancem acuntaixaments.
An primer lloc va haver un
cercavila amb la màgia d’uns instruments tradicionals que un vilatà ans va dir
que es deian grallas i acompanyat també par la llum d’uns focs d’artifici,
càntirs i confetti da culós (ca parsunalment craiem ca mulestan, ancara ca la
xen s’empenyi an dir ca fan fasteta).
Duran aquest traxecta vam
veura a un noi amb unas ulleras aspasialment bunicas. Com ca l’astat atíl.lic
era nul no li vam fer saber la nostra admiració per les sevas ulleras, però ens
hi vam fer fotos
Al cercavila ans va purtà fins
a la plaça vella, on amb l’axuda da tots als assistens vam fer antrar al prutagunista
da la nit, en Margalef, un gegant molt ben dotat… Un cop an Margalef va astar
a dins la plaça as va iniciar la cerimònia. Dasprés ca l’homa da las xancas i
ell parlessin una astona, van dasidir ca li tallarian la polla una altra
vagada.
Da rapén, van treura una dastral molt grossa par tallar-li la tita
(també molt grossa..). Saguidament van ascollir d’entra al públic un valent i
intrèpid torelloní per anomenar-lo amb l’ilustre títol de Cavaller del Gran
Pullassu, amb la missió da guardar, protegir i angraxar la polla amb sexa,
drogas i burratxeras, i per celebrar-ho com cal va deleitar-nus amb l’axacusió
d’un ball.
I aquest és al mument an que
la Guita Tita fa la seva aparisió i balla amb tots als seus cumansals i
asquitxant a tot al món. Avui ens la menjarem (la polla).
Saguidament as prusadeix a
l’alaburasió da l’apotzema màgica, un bauratxa que ans donarà força i valor par
sobraviure a tot al carnaval. Ningú sap gaire dal cert quins són als ingradiens
i nusaltras no an som menys.
Arribat aquest punt da la
festa vam anar a buscar el nostra antrepà de buti (boníssim, tu..
felisitaciones alos cosineros!) I va començar la música i la gresca.
Nusaltras, parsunalment
creaiem ca las festas tradisionals com al pullassu s’han da cunsarvà parquè son
part da la nostra història com a pobla i també com a nació (allò ca alguns
anumenan idantitat nasional).
Doncs hem da dir ca ens u vam
passar molt bé, tot i ca al foc ans fa por i que vam haver d’amagar-nos parquè
no ans agrada ca ans tirin cosetas par sobra xDD
Recomanem a tota la gent ca hi
vulgui anar an pruperas adisions ca s’aixopluguin dal cunfetti (maco, però
inútil) i racurdem ca hi ha un aquip ca as diu aquip vi i ca no està allà
parquè sí, la seva prasència és molt important. Amb un punt atílic las cosas as
veuan (i as diuan) d’una altra manera. Així doncs, par part nostra, assumim al
compromís d’assistir-hi tots als anys ca puguem i encuratxem vivament a ca tot
al món faci al mateix. Viva la revolusión!
[@more@]
Aquesta setmana fan una campanya de recollida de sang a la meva facultat. Com que ja n’havia donat un parell de cops, avui que sortia dora de classe i tenia una mica de temps n’he anat a donar.
La dona que et mira la presió i aquestes coses era molt simpàtica, m’ha dit que ella era de Tortosa i que tenia molta calor (no dona per gaire més conversa el temps que triguen a punxar-te el dit..)
Després m’he estirat en una llitera (osigui, camilla però en català) al costat d’un noi que també era molt simpàtic i tenia molta xerrera (suposo k estava nerviós). Llavors ha vingut una noia i m’ha punxat i tal. Al cap de 10 minuts o així fa: et surt molt a poc a poc.. en tota aquesta estona tot just he omplert aquests tubs (uns tubs que omplen a part..). He pensat que no tenia molta pressa i bé.. he seguit allà. Ha tornat poc després la noia i amb l’assessorament d’una altra han decidit que m’ho treien perquè em sortia molt poca sang. Llavors la última noia que ha vingut (i que he pensat, calla, aquesta deu ser l’experta pq li han demanat consell..) m’ha dit que em sortiria un blau al braç.. i que siuncas punxariem l’altre, que potser anava més bé.. Entremig de tot això, jo ja nerviosa per tanta punxada i tan blau, dient-li a la infermera.. bé, és igual, ja tornaré un altre dia… i el noi del costat que hi anava posant cullerada.. que no tens sang a les venes! i pensa que amb un blau podras fer-te la xula i dir ‘eh, que he anat a donar sang’...
Bé, després de mirar-s’ho molta estona, m’ha punxat l’altre braç, però no ha trigat gaire a deduïr que no, que no per ser el braç dret en sortia més sang..
El resultat final ha estat:
El pròxim dia em sembla que m’ho pensaré dues vegades…
-[Los Planetas – Montañas de basura]- ..Diós me tendrá que proteger, que va a pasarme esta vez?…
[@more@]
Busco feina. Envio currículums, em fan entrevistes i espero que em diguin alguna cosa.. avui, he rebut això:
Apreciada Srta.
Le comunicamos que en la selección efectuada, hemos encontrado a
candidatos, ni mejores ni peores, pero que se ajustan más al perfil
requerido para este puesto. Le agradecemos su interés y le rogamos
disculpe las molestias.
No m’agrada que em tractin de "Señorita", que no li vaig pas dir
"Senyorito" jo, a l’home aquell que em va fer l’entrevista.. això sí,
és un consol saber que els altres candidats no son ni millors ni
pitors..
sigue buscando…
-[Niños mutantes – El sonido de mi corazón]-
Puede ser que algo vaya mal,
algo roto que me haga sufrir,
pero sé que siempre hay
un motivo para sobrevivir.
Y si tengo miedo puedo gritaaaaar
…[@more@]
A todo color, cuando miro, cuando pienso
y del claro al oscuro es un paso, un momento
A todo color, luces y sombras
cuando ríes, cuando sueñas, porque así son las cosas..
-[Las Escarlatinas – A todo color]-
…perquè jo a vegades veig colors…
[@more@]
M’encanta la primera setmana del semestre! Assignatures noves, poca feina per fer a casa (sort, perquè fa mandra arrencar de nou) i professors explican-te mil meravelles de la seva assignatura, que fan que sembli d’allò més interessant, tot i que aquesta il.lusió generalment dura poc…
En general, totes les nostres opinions es basen en mostres, gairebé sempre petites i probablement poc representatives… De fet, la intuïció consisteix en endevinar si les mostres amb les que opinem són o no representatives i si ho són, opinar i encertar-la. Es diu que aprenia més sobre la sociologia d’un poble, Josep Pla, passant un matí al cafè principal que 10 sociòlegs fent enquestes pels carrers… El mostreig doncs és un bon exemple de la idea que la ciència només és el sentit comú aplicat de manera sistemàtica.
[@more@]
Bé, a petició popular (popular d’1 persona.. però ja n’hi ha hagut prou.. xD) reemprenc el cicle de ‘fotos amb gent que no conec’. Aquí en teniu una nova entrega, doncs:
15/02/06 trucada amb número ocult. Una dona, molt amable, em demana
per la senyora Àngela. Li dic que no, que ja no viu aquí, però no
sembla importar-li, perquè comença a explicar-me que és d’una empresa
de gas i que estan fent una megaoferta de plan renove i que si
vull, em canviaran la caldera si té més de deu anys a un preu molt
barat blablablabla. Li dic que no, que la nostra caldera no té pas deu
anys i que no en volem pas cap. Finalment, me’n desempallego com puc,
dient-li que ja ho comentaré als meus companys de pis. Diu que ja em
trucarà un altre dia..
16/02/06 trucada amb número ocult. Una altra dona, també molt amable, que demana per la senyora Àngela. No, ja no viu aquí.. ah, entonces se lo cuento a usted.
No em diu per quina empresa treballa ni res, però comença a explicar-me
uns matalassos brutals que venen ells, d’un material molt millor que el
làtex i que es veu que fan miracles. Li dic que no, que ja en tinc de
matalàs. Sembla que ho entén, però no desisteix i comença a explicar-me
unes aspiradores amb filtre de no-sé-què i que em faran la vida molt
més fàcil. Aplico la tècnica deixa’m-en-pau: Ui, jo és que sóc estudiant i totes aquestes coses no me les puc permetre, però gràcies!
07/02/06 trucada amb número ocult. Una dona amable em demana per la
senyora Àngela. No, no viu aquí. Oh, es vostè la nova propietària?
Nono, jo de propietària noen tinc res. Aquest cop, d’una empresa
d’assegurances. Unes ofertes espatarrants, escolta’m. Em comença a
explicar les prestacions que tindria (moltíssimes, tu.. no acabava mai,
pobra noia), amb la quota d’entrada gratuïta i una quota anual
baratíssima (diu ella, clar..). Ui, és que jo no tinc feina, depenc
dels pares i no podria pas pagar-ho! No li fa efecte. Resulta que per
tenir menys de 25 anys és mes barat.. i oh, també tenen assegurances
familiars! quina sort.. Al final, me la trec de sobre amb la típica
excusa de ‘ja ho consultaré amb la meva família’. Ja em trucarà, diu..
gràcies
Les teleoperadores que es dediquen a vendre coses tenen
una sèrie de característiques comunes: Són noies molt amables, molt
agraïdes i amb una fluïdesa verbal digna del meu reconeixement
(normalement en castellà, clar..). Sé de bona font que tenen la
capacitat de fer coses que ni et podries imaginar que poden arribar a
fer-se mentre parles per telèfon (i ho dic per experiència personal,
tot i que jo no havia arribat a assolir aquest nivell..). He vist gent
pintar-se les ungles, dibuixant, menjant, ordenant papers, comentant
les sabates noves de la companya de feina i fins i tot ensobrant cartes
mentre atenien converses telefòniques. Llavors diuen que no poden
fer-se dues coses alhora.. jo dic que sí.
També acostumen a trucar-te quan menys pots estar per elles (coi, avui
estava dormint, saps? i despertar-te per escoltar una noia que vol
vendre’t assegurances.. no fa gràcia, i menys si penses dormir fins
tard ~~)
Bé, per acabar, vull retre homenatge a totes aquestes noies, que si bé
em putegen sovint, sé que la seva és una feina molt dura i que elles no
en tenen cap culpa.. estan condemnades a rebre insults sovint, quan no
les pengen directament. És per això que jo intento sempre no ser molt
brusca i seguir-los el fil fins que me les trec de sobre. A més, vull
animar-vos a tots perquè feu el mateix, doneu conversa a aquestes
pobres noies! haver de trucar a la gent i que et pengin als dos segons
de conversa no fa gràcia, però seguiu-los-hi la beta, simuleu un xic
d’interès pel que us estan dient, encara que no vulgueu saber res
d’aspiradores supersòniques i feu-los-hi preguntes, que així tindran
una mica de distracció, per poca que sigui. Endavant!
[@more@]