Cent cinquantè post en el vuitmil dos-cents dosè diaversari

Avui estic contenta. En tornar de comprar he trobat a la porta uns fulletons del supermercat. No diré quien per no fer publicitat gratuïta, clar, però que puc dir que han deixat a casa una revista que diu «Galetes i melmelades. Tenen un gust que alimenta». Jo sempre havia sentit allò de huele que alimenta, però suposo que aquí no era el més adient.. vaja, no dic pas que no facin bona olor les galetes i les melmelades, eh! però jo prefereixo la flaire que estan deixant anar les llenties amb xoriço que tinc a la cuina, esperant que me les mengi. I és que seran la mar de bones, segur..

És que resulta que ahir no em trobava gaire bé, tenia mal de panxa i vaig pensar: què faria la te mare si fós aquí? Preparar-te un plat d’arròs bullit! I sisi, vaig trucar ala meu mare i li vaig dir que s’afanyés a venir fins aquí a fer-me’n un plat. No, no us ho cregueu, és mentida. Vaig fer-me una sopa d’arròs bullit per sopar. El cas és que no va funcionar gens i al cap de poca estona ja tornava a tenir-ho tot fora de l’estómac.. i no gaire digerit, precisament.

En vistes del fracàs d’ahir i que l’experiment galetetes-amb-llet d’esmorzar ha evolucionat favorablement m’he decidit a passar a coses més contundents, les ja esmentades llenties amb xoriço. No unes llenties qualsevol, eh! que he anat al mercat i tot a comprar-les! En fi.. a veure què tal va.
Publico això ara, que ja he tornat de classe i tal. Puc dir que la solució de les llenties va bé. Anoteu-vos tots, doncs el meu remei casolà:


A mal de panxa, llenties amb xoriço.

I ja que hi sóc posada i que aquest post no acaba de tenir ni cap ni peus, (ara que ho penso, la majoria de posts no tenen ni cap ni peus, no? bah, ja no ve d’aquí a hores d’ara.. total, sé que els meus fidels seguidors no pararan de dir-me lu estupenda i artista que sóc, projecte de faixion (projecte he dit, eh! que tots ho sabem que és molt car!)[això és un rescat d’un argument gairebé oblidat.. feia molt temps que no li explicava a ningú el meu projecte de futur.. xD])

Ah, doncs això que dèiem, que ja que hi sóc i que això no té un fil argumental definit, deixo anar la conversa que he mantingut amb la profe d’Inferència II, de cuyo nombre es imposible acordarse. Podriem pensar que es diu Perdona, ja que tothom la crida així, però no, el seu nom és un altre. El tinc apuntat en un paper que ens va donar el primer dia.


Perdona: Como vamos?
Mestris: Nem fent, està bé això?
Perdona: El que? Pero si no has hecho nada!
Mestris: Sí, aquí! Es per no fer més i que després estigui malament…
Perdona: Sisi, estabien,estabien
[Marxa. Intento trobar el nombre de vegades mínim que un astrònom haurà de mesurar la distància de la Terra a la Lluna perquè la probabilitat d’equivocar-se menys de 0,5 anys llum siguiblablablablaaa]
[Torna i posa cara de Quèstasfent?]
Perdona: Esto no está bien. Lo has planteado mal. Tendría que ser equisbarra menos de partido por la desviación…
Mestris: ___ (No, no he dit res. He pogut contenir-me, però aquesta dona mereixia una lapidació).

Enfi, deixem-ho estar, perquè no arribarem pas enlloc així.

I avui els habitants de cal bomber ens n’anem al cine. Diu que nem a veure Palindromos. Nose, potser canviem d’opinió, ja veurem.. I potser escriuré algo explicant què tal. Nono, val més que no em comprometi, que ja sé com van aquestes coses i després acabo per no fer res.. si encara tinc una colecció de fotos d’una fideuà que vam fer un dia i mai n’he fet la crònica-recepta.. i mira que era bona, eh! dons res, us en deixo una foto ara que ho he dit. Potser mai faré la crònica-recepta, però almenys no podran dir que no he ensenyat les fotos.. Au!

Quinmal rollo el blocat aquest.. em recorda aquells temps passats, quan jo era jove i innocent i em dedicava a estudiar Informàtica..


Exception message: mysql_pconnect() [function.mysql-pconnect]: Too many connections


De fet, a mi sempre em sortia FATAL ERROR, però vamos, que vé a ser el mateix.. i ja és trist que em decideixi a penjar això, que porto des del matí escrivint, just quan hi ha massa gent connectada. Perquè clar, quantes son too many conections? No cal que ho sapiga, de fet.. no m’interessa.

Au, dons una recomanació musical per acabar (que ja seria hora, eh! que on vas a parar amb tant escriure avui? No veus que la gent s’hi avorreix després?) [Haig de deixar de posar tants parèntesi, k al final m’hi faré un embolic] (I això? que semblen monologos interiores rollo gollum? marededeu.. desvariejo. I ja no val l’excusa aquella típica de ‘estudio massa’ és mentida..)

-[Una sonrisa terrible – El grito de la mariposa]-

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Cent cinquantè post en el vuitmil dos-cents dosè diaversari

  1. mestressa diu:

    He intentat fer allò tan bonic que fa la gent de posar un (segueix) perquè no aparegui tot el text a la pàgina principal. No em surt. Ho sento, així queda molt maco també i molt arregladet, au!

  2. donot diu:

    T’ha quedat molt maco, mestressa….
    Els teus remeis pel mal de panxa, em sonen una mica terrible, eh???

    Que tal estàs ara?

  3. Winston diu:

    Les llenties amb xoriço són bones per la panxa?? ai carai… diria que era al revés.

  4. mestressa diu:

    Benvolguts tots,

    si he deixat plasmat en aquestes quatre ratlles el remei de tots els mals (de panxa concretament però mai se sap, potser podriem generalitzar-ho i tot) és perquè funciona. Jo ja estic en perfectes condicions, saltant i fent cabrioles pels puestus. Proveu-ho, proveu-ho!

    D’altra banda, dir que sí, a mi també m’han dit que Palíndroms està molt bé (clar que no m’ho ha dit l’Empar Moliner i no sé si té la mateixa credibilitat..) però que no vam anar a veure-la. Coi, k el cine ens quedava molt lluny de casa, sas? Vam veure ‘El viento que agita la cebada’. A mi em va agradar prou, però en kevin diu que s’hi adormia.. Però si son Irlandesos, coi! que entre guerra i guerra es foten Guinness!

  5. Winston diu:

    També vai veure “El viento….

    Està molt bé pero hi ha algun moment (cap al final de la pel·licula) que vaig haver de fer algun esforç per no adormir-me

  6. Josep diu:

    El vent que sacseja l’ordi està bé, jo també l’he vista

    Un post interessant el teu…

Els comentaris estan tancats.