Durant aquests quatre dies de pont he cuidat a me germana, que li han tret els queixals del seny. No ha estat tan greu com hauria pogut ser ja que m’havia imaginat que semblaria un hamster. He aconseguit estovalles per la taula de Cal Bomber, he menjat ensaïmada de Mallorca (sí, ensaïmada ve de saïm!), he preguntat una cosa a un estranger (i m’ha entès), he conegut el nom del Bar Groc (no m’ho puc creure, senyores i senyors.. quin desengany. la meva vida ja no serà el mateix a partir d’ara), he llegit 5 dels 13 capítols del manual d’R, he anat a veure El Sobrino del Diablo, he sabut perquè ja no hi ha pins als Monegros, he quedat dues vegades amb n’escúmnoc i al final no ens hem arribat a veure, he escoltat Jack Johnson a primera hora del matí (que és la millor hora per escoltar-lo, ofcourse) i he acabat de mirar la primera temporada de ‘Six feet under’.
-[Octubre – Como Johnny guitar]-
[@more@]
Lo dels monegros, per la armada invencible oi?
salut i bons proposits…
😛
em sembla que ho vaig llegir a un llibre…
Perque recordar-ho de ser-hi quasi segur que no…
carai, quanta cultura, tu! Jo ho he sabut perquè ho va explicar el Sobrino del diablo l’altre dia..
però també ho he buscat a la wikipedia
http://es.wikipedia.org/wiki/Armada_invencible
😉
i sí, marianna.. el bar groc té nom, però no el diré aquí ni enlloc! on s’es vist.. el bar groc ha de seguir sent el bar groc!