Objectius i cròniques

No sé què carai passa últimament amb els ponts, però he vist que la gent es fa propòsits i es marca objectius per fer durant aquests dies de (falses) vacances. Que potser ho han fet sempre, eh! però jo fins ara no me n’he adonat, iaveus.. La segona part vé despres, un cop s’estàn acabant cal fer una crònica-valoració del que ha donat de sí. Potser és una mica tard ja per anunciar els objectius que tenia i per això passaré directament a la crònica, que a mi sempre m’ha agradat força. Aviam:

Durant aquests quatre dies de pont he cuidat a me germana, que li han tret els queixals del seny. No ha estat tan greu com hauria pogut ser ja que m’havia imaginat que semblaria un hamster. He aconseguit estovalles per la taula de Cal Bomber, he menjat ensaïmada de Mallorca (sí, ensaïmada ve de saïm!), he preguntat una cosa a un estranger (i m’ha entès), he conegut el nom del Bar Groc (no m’ho puc creure, senyores i senyors.. quin desengany. la meva vida ja no serà el mateix a partir d’ara), he llegit 5 dels 13 capítols del manual d’R, he anat a veure El Sobrino del Diablo, he sabut perquè ja no hi ha pins als Monegros, he quedat dues vegades amb n’escúmnoc i al final no ens hem arribat a veure, he escoltat Jack Johnson a primera hora del matí (que és la millor hora per escoltar-lo, ofcourse) i he acabat de mirar la primera temporada de ‘Six feet under’.

Al final no he anat al Festival de blues de Cerdanyola i no he fet algunes coses que hauria hagut de fer. Com sempre. O potser millor no haver-les fet, vés a saber. I després no puc parar de donar-hi voltes. En fi, algun dia despertaré i sabré el que vull.


-[Octubre – Como Johnny guitar]-

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Objectius i cròniques

  1. albir diu:

    Lo dels monegros, per la armada invencible oi?

    salut i bons proposits…

    😛

  2. albir diu:

    em sembla que ho vaig llegir a un llibre…
    Perque recordar-ho de ser-hi quasi segur que no…

  3. mestressa diu:

    carai, quanta cultura, tu! Jo ho he sabut perquè ho va explicar el Sobrino del diablo l’altre dia..
    però també ho he buscat a la wikipedia

    http://es.wikipedia.org/wiki/Armada_invencible

    😉

  4. mestressa diu:

    i sí, marianna.. el bar groc té nom, però no el diré aquí ni enlloc! on s’es vist.. el bar groc ha de seguir sent el bar groc!

Els comentaris estan tancats.