Encara flipo..

Aquest espai no ha tingut mai un nombre de visites desorbitat, i molt menys ara que no ho hi poso res de nou, però a mi sempre m’agrada mirar les estadístiques del blog: des d’on arriben les visites, d’on son, què han buscat per trobar-lo..

Fins ara compaginava Stat Counter amb Google Analytics, i nava mirant una mica de tot arreu.. però això que ha aparegut al Google Analytics em sembla mooolt fort:

Aquestes coses em desesperen.. a qui hem d’enviar mails per queixar-nos?

[@more@]

3 comentaris

Me n’hi vaig

Me n’hi vaig i canvio la ratafia per la Guinness. Però aquest no és l’únic motiu.. també he de fer petons a la marianna 🙂
Fins aviat!

[@more@]

2 comentaris

Tens un llàpis?

Ja ho diuen que els lavabos desperten la creativitat. En aquest pots prendre apunts de les idees que et vagin sorgint mentre fas altres coses..

xDD


-[Los Flechazos – No voy a cambiar]-
[@more@]

Comentaris tancats a Tens un llàpis?

banda sonora d’un avorrit matí de diumenge

Y si todo va tan bien,
si todo es tan sencillo,
¿ por qué este vacío
que siento?

Si está bien,
si está bien,
si es tan fácil,
¿por qué duele así
por dentro?

[@more@]

2 comentaris

El bateria

Espero que el grup que assaja al costat de casa salti a la fama. Que siguin famosillos i facin gires per tot Catalunya. El que toca la bateria assaja cada dia tooota la tarda i crec que s’ho mereix. D’aquesta manera podrien aïllar el local d’assaig i deixar de molestar-me o, si més no, podría anar als concerts a insultar-los/tirar-los-hi coses. O vés a saber, potser aquest home és un viruós de la bateria i jo n sé apreciar-ho…

[Informació bàsica 1: Ja no estic malalta, només tinc una mica de tos, però avui una senyora m’ha dit que prengui mel amb suc de llimona i que em passarà. No sé si provar-ho, no tinc llimones i no m’agrada gaire la mel]

[Informació bàsica 2: No, encara no tenim internet a casa. He trucat ja dos cops als del guanadú però sembla que es riguin de mi. Potser tenen ganes de fer vacances ja. I no, no m’han enviat cap home a casa gratis perquè m’arregli, eh.. em sembla k era broma xD]

[@more@]

2 comentaris

Estiu, ostiu

La meva ocupació principal aquesta setmana ha estat dormir al sofà. També he anat a treballar alguns dies, però gairebé absent, tossint tota l’estona i equivocant-me en les coses més absurdes.
El primer dia que vaig anar al metge va dir-me que «segurament serà un virus. Pren-te paracetamol i la febre ja t’anirà marxant». El paracetamol se’l pot fotre per les orelles perquè la febre en lloc de marxar anava a més.
El segon metge va dir-me «a què esperaves? morir-te abans de venir al metge?» ¬¬’ La veritat és que era un home una mica estrany, només va fer-me obrir la boca (una mica, perquè gaire no podia) i va dir-me que tenia faringeoamigdalitis (diagnòstic que sospito que va treure’s de la màniga, perquè a mi el coll no em feia gens de mal) i que em prengués antibiòtic. En fi, només dir que l’home no era gens amable però que va receptar-me antibiòtic i avui ja em trobo molt millor. Atribueixo gran part de la meva recuperació a les sopes, caramels i pocions antitussives de la meu mare.. és que en sap un niu! ^^
I com que aquest cap de setmana, en lloc de celebrar la festa major de Vic i anar al Festus a Torelló tal com tenia previst me l’he hagut de passar a casa, he descobert l’Aranès. Mai havia pensat com era ni res.. a mi a l’escola em van dir que a la Vall d’Aran parlaven l’Aranès i au, però aquesta setmana amb el diari hi anava la revista Aran ath dia. Com que no tenia massa feina, la he llegit i m’ha agradat molt. Aquí us deixo un article, de l’Aitor Carrera, professor de llengua i lingüística occitanes a la Universitat de Lleida:

«Era epòca dera calor e deth caumàs: estiu o ostiu. De còps n’i a que pensen qu’un mot ei "mès aranés" s’ei diferent deth catalan. Aquerò qu’ei un mecanisme que pòt foncionar de tant en tant, segons era chança de cada un, mès pas tostemp. Qu’ei eth cas que mos aucupe, per exemple. Que n’i a que cren qu’eth mot ostiu a ua dòsi mès gròssa d’autoctonitat pr’amor qu’ei diferent deth catalan estiu. E que, per contra, estiu ei "mens aranés" perque non a diferéncies damb eth mot catalan. E aguest viatge non ei cap atau. Ena Val d’Aran, s’emplegue tant estiu coma ostiu. Que va segons es pòbles. Ué estiu qu’ei un mot que viu mès que mès en vilatges dera part baisha dera Val d’Aran: en Canejan o en Bausenn, mès tanben en Les. Ostiu que se ditz mès tà naut, e se pronóncie soent "ostieu". Encara que de ben segur que i a agut (e dilhèu encara i a…) bèth aute endret que le tenguie, enes nòsti dies eth mot estiu qu’ei minoritari. Mès mos cau hèr a brembar diuèrses causes. Qu’ei probable que que estiu s’empleguèsse, bèth temps a, en pòbles a on ué ja s’ei perdut. En Bossòst, per exemple, que i a ua montanha que se ditz Estiuèra, ath darrèr deth pòble, de cap ar oèst, mès ué en aqueth poble des Quate Lòcs non se ditz sonque ostiu. non ei cap per azard, que estiu d’emplegue ath costat de Pònt d’Arrei. Se bèth un se’n va a passejar per delà dara frontèra estatau, se comunique en occitan damb es occitanoparlants que vage trobant e i parle deth temps, lèu qu’ac va a veir. Estiu qu’ei era forma majoritària en tot er espacinterritoriau dera lengua occitana. Justaments en junhsèga i a era Estivada de Rodès, en Avairon, a on participen cda an un pialèr de grops que canten en occitan. Precisaments un des qu’ajudèc a recuperar era grafia tradicionau dera lengua occitana, i a apuprès un sègle, s’aperaue Prospèr Estieu. Donques, cau tier compde. Estiu ei tan aranés coma ostiu.»

[@more@]

2 comentaris

He vuelto, ves que bien?

Finalment, i malgrat les adversitats, m’he decidit a penjar alguna coseta aquí. La meva idea era fer un resum-estadística de les activitats que he fet durant aquests 19 dies d’absència blogueril amb les hores en mitjana que hi he dedicat i coses així.. He estat una estona intentant-ho, però me n’he desdit.. en primer lloc, no sé les hores que he dedicat a cada cosa i com que els horaris no han estat del tot homogenis, no té massa sentit que em dediqui a calcular mitjanes de coses que tenen una variància enoooorme i que, al cap i a la fi, no seran gens representatives.. Així doncs.. parlarem del temps! perquè sí, perquè és el recurs fàcil i he de fer saber a tothom que ahir a la tarda vaig decidir que, hagi o no hagi passat el cuarenta de mayo, jo treia el nòrdic del llit. I punt.

Pel que fa els problemes tècnics abans anunciats.. a Cal Bomber no ens va l’internet. Quan haguem reestablert la connexió faré el retorn definitiu. Apali, bona revetlla!

I ara, cada dia veig sortir el sol des de la finestra de la cuina.. =)

[@more@]

3 comentaris

PAUSED

[@more@]

2 comentaris

Sempre va bé saber-ho..

ACHICHI

No saps mai quan hauras de demanar-ne un.. a més, tot semblen avantatges, eh! sense que et costi res i sense complicacions xDD

[@more@]

2 comentaris

«Hasta el treinta de mayo no te quites el sayo»

Així doncs, seguint els ensenyaments de les dites populars, ahir vaig treure el nòrdic del llit després de passar unes quantes nits de calor. Talment com si m’hagués decidit a rentar el cotxe, aquesta nit ha plogut i he tingut fred. Ho han fet expressament? Ja se sap que pel maig cada dia un raig, però coi! Que ha tingut trenta dies per fer-ho!

En fi, que mai plou al gust de tothom i potser ja començava a ser hora..

[@more@]

4 comentaris