No patiu. El llosco encara és viu.
[@more@]
I veig pel carrer noies faixions amb el mateix bolso que jo. I em preocupo. Espero que tingui remei i pugui recuperar-me.
Piupiupiupiu.
«Cuando uno llega es posible que se sienta aturdido ante el bullicio de las vías públicas y la rapidez con la que caminan sus gentes, siempre aceleradas y pendientes de la hora. No es para menos en una ciudad de más de tres millones de habitantes, dónde los grandes desplazamientos y el intenso tráfico son habituales»
«Se almuerza y se cena muy tarde, se suele trasnochar incluso en pleno invierno y -desde luego- en primavera y verano. Se vive mucho en la calle, se gusta poco de recibir en casa, se respeta la siesta (desde la hora del almuerzo hasta las cinco o cinco y media) como un tiempo sagrado e inviolable, y se trata al visitante con una desconcertante simpatía que en realidad oculta mucho mas que la reserva nórdica: son maestros en el arte de esconder mostrando.»
No hauria de ser tan difícil decidir-se. no?
No sé seure i no sé triar es camí si se bifurca.
Hi ha gent tan tan tan tan tan.. que van a treure diners a la caixa i se t’emporten els boligrafs. Sí, aquells que porten un armatoste per aguantar-se. Ratetes demerda.
I iaies tan torracollons k et diuen com has de fer la teva feina. Li dic jo com ha de posar-se la dentadura postissa? vahomeva!
Doncs dilluns que ve, no penso tornar, apa!
[@more@]
«Amuebláos la mente, amuebláos la mente. Es vuestro tesoro y nadie en el mundo puede entrometerse en ella. Si os tocase la lotería y os compráseis una casa que necesitase muebles, ¿la llenaríais de trastos viejos de la basura? Vuestra mente es vuestra casa, y si la llenáis de basura de los cines se os pudrirá en la cabeza, podéis ser pobres, podéis tener rotos los zapatos, pero vuestra mente es un palacio»
Las cenizas de Ángela
[@more@]
– Todavía estás aquí? Que bien!
– Sísi, hasta el 30 de septiembre
– Bueno, mejor, que nos caes muy bien. Lo hemos hablados con las vecinas y nos caes muy bien
[Han fet una assemblea? un referèndum? recollida de signatures? … ]
Parada en una vorera. Semàfor en vermell i s’acosta un noi que em pregunta:
– Español?
– No no, català
– Español no?
– No.. bueno, pse..
– Frances?
– Ui, nono..
– English?
[El semàfor es posa verd. Miro al noi, em mira però no diu res més. Creuo. No sé si volia preguntar-me alguna cosa o només volia saber els idiomes que parlo..]
– Uy, está muy nublado! Crees que lloverá?
– Segurísimo. He tendido la ropa antes de salir de casa..
Táctica en la sombra, ni luz ni color, quieta en un rincón.
Luna no se asoma, se hace un edredón de granizo y me busca.
Y no me descubre soñando desde las ramas.
Desde mi escondite lanzo pistas, hojas de nieve
con ojos pintados, pedazos de sílabas, fonemas mudos.
Y no me descubre soñando que desde las ramas ensayo
mis primeros vocablos en su voz.
Desde lo alto, como viruta de hierro,
un silbido tibio caracolea hasta su cara.
Y si me descubre me lava de penas a besos,
como ochenta y seis cristales pequeños de jabón.
[Maga – Táctica en la sombra]
[@more@]
Avui ha estat (gairebé) el primer dia de cole. Al matí he anat cap a la universitat disposada a estudiar l’exàmen d’aquesta tarda, però en engegar l’ordinador i mirar els mails n’he trobat un on una companya de classe preguntava si calia fer l’exàmen de pràctiques (el d’aquesta tarda) si l’any passat les havíem aprovat. Poso cara de ‘Què m’estas dient? que potser em guarden la nota?’
Res, res, com que ja sóc aquí, vaig a veure si trobo el professor al seu despatx. Trobo primer al de problemes que, per dir-ho d’una manera suau, li falta una empenteta i em diu que no sap res del tema. No hi ha ni rastre del professor de teoria. El meu instint d’universitària em diu que trobaré al professor al bar o sigui que cap allà em dirigeixo. El meu instint m’ha enganyat, evidentment, i allà no hi ha ni rastre del professor, però que agradable esmorzar al bar després de tants dies! Ja ho trobava a faltar..
En canvi m’hi trobo companys de classe que van aprovar l’assignatura al juny sense examinar-se de la part pràctica.. i m’asseguren que no cal que jo el faci aquesta tarda.. 🙂 Així doncs, puc dedicar una estona a llegir el diari mentre esmorzo. Començo per l’horòscop:
Si convé, i valgui la paradoxa, no sou gens convencionals, perquè vosaltres sou molt directes, i , tret que sigui molt necessari, sabeu fer la vostra sense estar obligats a res.
I què? què em passarà? em trencaré una cama? trobaré l’amor de la meva vida avui? i de quina paradoxa m’estas parlant, bona dona que et guanyes la vida escrivint horòscops? Giro pàgina. En Sostres ha posat la paraula estupendus a la columna d’avui. Parla dels socialistes, res de nou.. Penso que ja comença a ser hora que em posi a estudiar, però giro més pàgines i em trobo els Videojocs d’avui i hi veig Reservoir dogs. Em recordo de Caralex i la feinada que van tenir per aconseguir aquesta peli.. i que jo no vaig veure al final xD
Finalment, me n’he anat a la biblioteca. No m’agrada gaire, però tinc el menjador ple de gent que dorm..
[Fa molta estona que estic escribint això i ara veig que no té ni cap ni peus, siuncas seguiré estudiant una estona més, que em farà més profit..]
[+] A la calculadora sempre se li acabarà la pila el dia abans d’un exàmen. I si totes les botigues estan tancades, millor.
[@more@]– Que té fills vostè?
– Ui, nononoo!
– Doncs a veure si s’espavila i s’adona dels maldecaps que porten..
– Mira, si deixes de tirar papers a les bústies et dóno un globus..
– Gràcies!
[La nena recull el globus, em treu la llengua i, evidentment, segueix tirant papers a les bústies..]
– Un día me iré i no volverás a verme más.
– Pero hombre, dónde vas a estar mejor que en casa?
– En el bar, por ejemplo..
[@more@]
Com poden passar tan ràpid les 7 hores que dormo cada dia i tan lentes les 7 que passo treballant?
[@more@]
Fa un temps vaig proposar-me llegir el diari cada dia i assabenar-me (o si més no, intentar-ho) del que passa al món. Com era previsible no vaig aconseguir-ho, però vaig pensar que seria millor mirar les notícies per la televisió, que no has ni de llegir-ho! però això de mirar la televisió és difícil i jo, asseguda allà al davant m’hi aborreixo, i si intento fer alguna cosa al mateix temps em despisto i ho deixo estar..
Llavors, de tant en tant, m’arriben notícies més o menys rellevants a través d’algun blog dels que llegeixo i que en faci referència, però últimament només llegeixo una petita part de les pàgines que seguia habitualment, i a casa s’estranyen de que pregunti coses, sabudes a hores d’ara per tothom, com «Quin dia dius que hem d’anar a votar?»
I jo ja no sé si això és bo o dolent i cada cop m’endinso més al meu món de feliç despreocupació. Crec que visc en diferit..
[@more@]