M’emprenyo

 

Hi han dies que m'emprenyo. M'emprenyo perquè la Renfe es pensa que pot disposar del meu temps quan vulgui. M'emprenyo perquè sempre em poso mitjons massa curts i les sabates em rasquen la cama. M'emprenyo amb la profe d'inferència, que es pensa que amb el seu parlar telegràfic i les seves explicacions inintel·ligibles aconseguirem fer la pràctica. M'emprenyo amb la Moni. Perquè sí, perquè ella i jo pel messenger sempre ens emprenyem. I ens insultem. M'emprenyo amb la xarcutera, que pretén dir-me la quantitat de carn picada que he de comprar i es pensa que ho sap tot sobre la meva vida. «No ha venido hoy tu novio a ayudarte?» «Si te refieres al chico del otro día, es mi primo. Y no, mi novia no ha podido venir a ayudarme». M'emprenyo amb les iaies, que es pensen que per ser iaies he de deixar-les passar davant meu a la cua del super. Ja les deixo seure al tren, no? I ni les gràcies. M'emprenyo quan fa dos dies que no tenim aigua, en compro i em diuen «aquesta aigua has comprat? És dolenta».

Però tot i això, avui ha estat un bon dia. Tinc moltes coses a fer i molt poc temps per dedicar-me a perdre'l. M'encanta. 

[@more@]

1 comentari

De llauners

 

De veritat que aquest home és el que es dedica a arreglar l'internet?

 

Així què hem de fer amb el router? El portem a la botiga o truquem directament al llauner? no sé quin dels dos ens sortirà més car..

 

 

 

 

[i un aclariment: moltes vegades he sentit la paraula 'fontaner'. A mi m'entren esgarrifances, però resulta que existeix! quefortqueemsembla.

Fontaner -a

[1839; de font]

m i f. ofic. Persona que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l'aigua.

Llauner -a

m i f. ofic. 1. Persona que es dedica a fer o a adobar objectes de llauna.
2. Persona que instal·la o adoba les conduccions d'aigua, substitueix els vidres trencats, etc.]

 

[@more@]

Comentaris tancats a De llauners

Introducció a la depressió nadalenca

 

Sí, ja comencen. Estic molt deprimida. Tot venint cap a la biblioteca, he vist els primers llums de nadal. I estaven encesos. I són les 4 de la tarda ~~

 

 

[+] Acabo de passar per davant dels llums un altre cop. Han aprofitat la tarda per afegir-hi dos arbres de nadal i un pare noel. Merda tiu.. Segur que és contagiós

[@more@]

3 comentaris

Cançons que han marcat la meva vida I

Avui estic inspirada i encetaré una nova secció. S’anomena «cançons que han marcat la meva vida»



Hi ha qui diu que el que toca l’harmònica en aquesta cançó és Rod Stewart, però a mi em sembla més aviat un llamàntol.[@more@]

Comentaris tancats a Cançons que han marcat la meva vida I

Ja només falta una setmana

I serà un festival. Segur.

Iupi!

[@more@]

Comentaris tancats a Ja només falta una setmana

The Rocky horror picture show

Benvolguts tots,

la Montse m’ha dit que un dia d’aquests a l’ateneu de Sabadell passaran la peli ‘The Rocky horror picture show’. Ara mateix no tinc més dades, però era imprescindible que ho fes saber a tothom.

Seguiré informant quan sàpiga alguna cosa, així podrem anar preparant el diari, l’arròs.. mmm.. què més es necessitava?

de moment deixo aquí un avançament. xDDD

[@more@]

2 comentaris

un dia aprendré totes les coses que vull aprendre

Quantes coses que sap la wikipedia..

i que poc anglès que sé jo.

Hauré de passar una estona, diccionari en mà, per veure si en trec alguna cosa de profit

i siuncas apuntaré això d’aprendre anglès a la llista de coses a fer a la vida…

[@more@]

Comentaris tancats a un dia aprendré totes les coses que vull aprendre

El agua del crimen


Pero aquello
que nunca te dije
recuérdalo siempre,
nunca lo olvides,
y sigue cayendo
el agua del crimen
y voy detrás,
voy detrás de lo que tuve

-[Chucho – El agua del crimen]-

[@more@]

Comentaris tancats a El agua del crimen

Objectius i cròniques

No sé què carai passa últimament amb els ponts, però he vist que la gent es fa propòsits i es marca objectius per fer durant aquests dies de (falses) vacances. Que potser ho han fet sempre, eh! però jo fins ara no me n’he adonat, iaveus.. La segona part vé despres, un cop s’estàn acabant cal fer una crònica-valoració del que ha donat de sí. Potser és una mica tard ja per anunciar els objectius que tenia i per això passaré directament a la crònica, que a mi sempre m’ha agradat força. Aviam:

Durant aquests quatre dies de pont he cuidat a me germana, que li han tret els queixals del seny. No ha estat tan greu com hauria pogut ser ja que m’havia imaginat que semblaria un hamster. He aconseguit estovalles per la taula de Cal Bomber, he menjat ensaïmada de Mallorca (sí, ensaïmada ve de saïm!), he preguntat una cosa a un estranger (i m’ha entès), he conegut el nom del Bar Groc (no m’ho puc creure, senyores i senyors.. quin desengany. la meva vida ja no serà el mateix a partir d’ara), he llegit 5 dels 13 capítols del manual d’R, he anat a veure El Sobrino del Diablo, he sabut perquè ja no hi ha pins als Monegros, he quedat dues vegades amb n’escúmnoc i al final no ens hem arribat a veure, he escoltat Jack Johnson a primera hora del matí (que és la millor hora per escoltar-lo, ofcourse) i he acabat de mirar la primera temporada de ‘Six feet under’.

Al final no he anat al Festival de blues de Cerdanyola i no he fet algunes coses que hauria hagut de fer. Com sempre. O potser millor no haver-les fet, vés a saber. I després no puc parar de donar-hi voltes. En fi, algun dia despertaré i sabré el que vull.


-[Octubre – Como Johnny guitar]-

[@more@]

4 comentaris

Cent cinquantè post en el vuitmil dos-cents dosè diaversari

Avui estic contenta. En tornar de comprar he trobat a la porta uns fulletons del supermercat. No diré quien per no fer publicitat gratuïta, clar, però que puc dir que han deixat a casa una revista que diu «Galetes i melmelades. Tenen un gust que alimenta». Jo sempre havia sentit allò de huele que alimenta, però suposo que aquí no era el més adient.. vaja, no dic pas que no facin bona olor les galetes i les melmelades, eh! però jo prefereixo la flaire que estan deixant anar les llenties amb xoriço que tinc a la cuina, esperant que me les mengi. I és que seran la mar de bones, segur..

És que resulta que ahir no em trobava gaire bé, tenia mal de panxa i vaig pensar: què faria la te mare si fós aquí? Preparar-te un plat d’arròs bullit! I sisi, vaig trucar ala meu mare i li vaig dir que s’afanyés a venir fins aquí a fer-me’n un plat. No, no us ho cregueu, és mentida. Vaig fer-me una sopa d’arròs bullit per sopar. El cas és que no va funcionar gens i al cap de poca estona ja tornava a tenir-ho tot fora de l’estómac.. i no gaire digerit, precisament.

En vistes del fracàs d’ahir i que l’experiment galetetes-amb-llet d’esmorzar ha evolucionat favorablement m’he decidit a passar a coses més contundents, les ja esmentades llenties amb xoriço. No unes llenties qualsevol, eh! que he anat al mercat i tot a comprar-les! En fi.. a veure què tal va.
Publico això ara, que ja he tornat de classe i tal. Puc dir que la solució de les llenties va bé. Anoteu-vos tots, doncs el meu remei casolà:


A mal de panxa, llenties amb xoriço.

I ja que hi sóc posada i que aquest post no acaba de tenir ni cap ni peus, (ara que ho penso, la majoria de posts no tenen ni cap ni peus, no? bah, ja no ve d’aquí a hores d’ara.. total, sé que els meus fidels seguidors no pararan de dir-me lu estupenda i artista que sóc, projecte de faixion (projecte he dit, eh! que tots ho sabem que és molt car!)[això és un rescat d’un argument gairebé oblidat.. feia molt temps que no li explicava a ningú el meu projecte de futur.. xD])

Ah, doncs això que dèiem, que ja que hi sóc i que això no té un fil argumental definit, deixo anar la conversa que he mantingut amb la profe d’Inferència II, de cuyo nombre es imposible acordarse. Podriem pensar que es diu Perdona, ja que tothom la crida així, però no, el seu nom és un altre. El tinc apuntat en un paper que ens va donar el primer dia.


Perdona: Como vamos?
Mestris: Nem fent, està bé això?
Perdona: El que? Pero si no has hecho nada!
Mestris: Sí, aquí! Es per no fer més i que després estigui malament…
Perdona: Sisi, estabien,estabien
[Marxa. Intento trobar el nombre de vegades mínim que un astrònom haurà de mesurar la distància de la Terra a la Lluna perquè la probabilitat d’equivocar-se menys de 0,5 anys llum siguiblablablablaaa]
[Torna i posa cara de Quèstasfent?]
Perdona: Esto no está bien. Lo has planteado mal. Tendría que ser equisbarra menos de partido por la desviación…
Mestris: ___ (No, no he dit res. He pogut contenir-me, però aquesta dona mereixia una lapidació).

Enfi, deixem-ho estar, perquè no arribarem pas enlloc així.

I avui els habitants de cal bomber ens n’anem al cine. Diu que nem a veure Palindromos. Nose, potser canviem d’opinió, ja veurem.. I potser escriuré algo explicant què tal. Nono, val més que no em comprometi, que ja sé com van aquestes coses i després acabo per no fer res.. si encara tinc una colecció de fotos d’una fideuà que vam fer un dia i mai n’he fet la crònica-recepta.. i mira que era bona, eh! dons res, us en deixo una foto ara que ho he dit. Potser mai faré la crònica-recepta, però almenys no podran dir que no he ensenyat les fotos.. Au!

Quinmal rollo el blocat aquest.. em recorda aquells temps passats, quan jo era jove i innocent i em dedicava a estudiar Informàtica..


Exception message: mysql_pconnect() [function.mysql-pconnect]: Too many connections


De fet, a mi sempre em sortia FATAL ERROR, però vamos, que vé a ser el mateix.. i ja és trist que em decideixi a penjar això, que porto des del matí escrivint, just quan hi ha massa gent connectada. Perquè clar, quantes son too many conections? No cal que ho sapiga, de fet.. no m’interessa.

Au, dons una recomanació musical per acabar (que ja seria hora, eh! que on vas a parar amb tant escriure avui? No veus que la gent s’hi avorreix després?) [Haig de deixar de posar tants parèntesi, k al final m’hi faré un embolic] (I això? que semblen monologos interiores rollo gollum? marededeu.. desvariejo. I ja no val l’excusa aquella típica de ‘estudio massa’ és mentida..)

-[Una sonrisa terrible – El grito de la mariposa]-

[@more@]

6 comentaris